2) “Una alimentació saludable per al segle XXI (Menjar i deixar viure)”, per Felip Sanmartín

Lo passat divendres 3 d’agost, a dos quarts d’onze de la nit, petits grups de persones avançaven des de diferents punts de la població cap al carrer La Llitera (un carrer que encara poca gent sabia que era el de la Casa de la Cultura), on es faria la segona tertúlia del cicle de l’estiu del 2012 (any IV de la crisi, a comptar des de la caiguda del negoci dels germans Lehmann).

Lo tertulià Felip Sanmartín mentre iniciava la seua intervenció

Esta vegada es tractava d’una tertúlia animada per Felip Sanmartín, tècnic ramader i agropecuari d’Almacelles, un professional dedicat a la promoció, distribució i comercialització de substàncies naturals per a l’alimentació animal. Per això, lo convidat va centrar la seua intervenció en ressaltar la importància de l’alimentació animal i les seues conseqüències en la salut humana.

Segons ell, si els tossinos, pollastres o vedells tenen una alimentació dubtosa o de poca qualitat, això tindrà inevitables conseqüències, no només sobre la salut de les bèsties, sinó també sobre la salut de les persones que consumim la seua carn o productes derivats (lleit, formatge, etc.). De feit, no es tracta només de la qualitat de l’alimentació, sinó també les condicions en les que viuen. Per això, en Felip ens advertí que les condicions de vida tan dolentes que sovent pateixen los animals a les nostres granges genera, entre altres coses, un alt nivell d’estrès en les bèsties i que influeix també en la pèrdua de qualitat de la seua carn.

D’ací que cada vegada ixquen més normatives europees per a promoure el ‘benestar’ animal, que necessàriament redundarà en el benestar humà. En Felip fa referència a la nova normativa que obligarà en breu a que los tossinos estiguen més amples a les corraletes de les granges, i a que es faiguen menys ferides amb les reixes. Fins i tot troba incomprensible que s’haigue tingut que esperar tants anys per a aprovar una normativa com aquesta. Algú del públic apunta una curiosa paradoxa dels temps tan estranys que vivim: al mateix temps que es promou que els tossinos estiguen més amples, es pretén encabir més alumnes a les aules de primària.

Pel davant del tertulià anaven passant los porrons de cervesa i gaseosa posats per l’Ajuntament

Ell continua explicant que els humans, com a consumidors de les carns del bestiar estressat i criat en condicions poc amables, anem adquirint una dieta cada cop més pobra i desequilibrada, plena de factors de risc per a la nostra salut. Però, en lloc de canviar lo nostre model alimentari, l’únic que sabem fer és anar al metge i endrapar fàrmacs a punta-pala. Amb gran alegria de la indústria farmacèutica, i també de l’agroindústria, clar. En definitiva, per a que les indústries alimentàries i farmacèutiques puguen mantindre els seus beneficis, mos veiem obligats a maltractar els animals i a perdre part de la nostra salut. Potser hi hauria alguna altra manera d’organitzar la nostra alimentació, però hores d’ara esto sistema està molt ben establert i resulta difícil reemplaçar-lo. Hi ha massa interessos pel mig.

Públic espectant i famolenc de tant parlar de menjar

Per acabar d’agreujar-ho, en Felip Sanmartín explicà que actualment ens trobem en una fase d’augment dels preus dels cereals a tot el món, a causa de les dinàmiques especulatives dels fons d’inversió internacionals (els famosos “mercats de futurs” de la borsa de Chicago). Davant la incertesa generada per la crisi financera que patim, els grans capitals busquen refugi en les matèries primeres i, particularment, en els cereals que constitueixen l’alimentació bàsica de la humanitat (bllat, arròs, panís i soja). Esto augment de preu dels cereals provoca que cada cop més habitants del planeta tinguen dificultats per a comprar-los, amb la qual cosa s’incrementa la proporció de persones que passen gana. Segons ell, amb la quantitat de menjar que es produeix actualment al món es podrien alimentar fins a 14 mil milions de persones, el doble dels 7 mil milions que actualment hi vivim, per això és tan vergonyós que cada vegada hi haja més gent que passa gana.

L’acústica del lloc no era gaire bona i la gent del fons havia de parar bé l’orella per a seguir les reflexions del ponent.

Però l’increment dels preus dels cereals també té una altra conseqüència en la ramaderia: fa que les empreses que fabriquen pinsos vagin optant per confeccionar-los amb productes de més baixa qualitat. En llocs com Espanya, on la producció de farines per a alimentació animal està cada vegada més concentrada, això origina que les bèsties de corraleta tinguen cada vegada una alimentació pitjor, i per tant que la carn disponible al mercat sigue de qualitat més baixa.

I així mos trobem amb un panorama de desconfiança generalitzada, on los ramaders es veuen obligats a seguir los criteris marcats per les indústries agroalimentàries, los consumidors es refien cada vegada menys del que mengen i esclaten crisis alimentàries periòdiques a causa dels seus temors i pànics, i los governs reaccionen promulgant cada vegada més i més normatives (per tal de curar-se en salut) que no fan altra cosa que despistar a tothom.

L’afluència de públic va superar les expectatives, i una part de la gent es va quedar dreta.

Segons ell, les alternatives només poden passar per un retorn a una alimentació més equilibrada i natural, provinent de mercats locals que no siguen tan dependents de les exigències del capital globalitzat. Per això cal un canvi en la mentalitat dels consumidors, ja que els productors estan massa lligats a la roda de la poderosa agroindústria i tenen molt poc marge de maniobra. En esto sentit, en Felip Sanmartín va animar a la gent a fer-se un hort (bona part dels present ja ho fa), a criar gallines, conills, a intercanviar productes amb els veïns, a que pagesos i ramaders puguen comercialitzar los seus productes de qualitat de manera directa, potser de manera cooperativa, etc. Va pronosticar un augment de les cooperatives de consumidors que buscaran als productors adequats, cosa que podria ser una eixida molt digna per a molts petits productors als que la lògica de la intensificació productiva actual expulsarà del mercat en poc temps.

Lo tertulià anava desgranant los seus arguments

Per a Felip Sanmartín, un dels problemes més grans de la població espanyola és la pèrdua de la saviesa alimentària: com a la resta del món industrialitzat, cada vegada se minge pitjor. En particular, des del seu punt de vista hi ha tres “pols” que han causat estralls a Espanya: la sal, lo sucre i la cocaïna. Eliminant estos tres “polsos” la gent viuria molt millor. En Felip va donar molts consells per a substituir lo sucre (per altres condiments com la vainilla, coco, canella, etc.) i la sal (molts aliments ja en porten de manera natural, no cal afegir-ne més). De com substituir la cocaïna no va dir res.

Quan algunes dones l’apreten, lo tertulià es veu obligat a fer uns passos d’esgrima dialèctica.

Ell va situar l’origen de la pèrdua de coneixement sobre l’alimentació en la guerra civil i la dura postguerra, que va assassinar i/o enviar a l’exili milers de científics i de mestres, una pèrdua irreparable i que encara estem pagant. Segons en Felip, aquella pèrdua encara s’accentua en temps recents, quan arriba l’època de la televisió i dels nous estils de vida moderns, que és quan s’interromp quasi definitivament la transmissió generacional de receptes i de maneres de cuinar. El resultat és que les generacions més joves desconeixen molts dels secrets de l’alimentació i acaben en mans dels criteris imposats per les indústries alimentàries. No obstant això, el tertulià observa que cada vegada hi ha més població que n’és conscient i reacciona buscant noves formes d’alimentació i donant lloc a moviments socials encara minoritaris però molt interessants (com l’Slow-food, els ‘territoris serens’, la ‘sobirania alimentària’, etc.).

Diverses persones del públic el responen dient que el seu diagnòstic és massa catastrofista. En particular, moltes de les dones presents se senten interpel·lades (probablement perquè en el seu dia a dia es responsabilitzen del menjar de la família), i consideren algunes de les seues afirmacions són massa exagerades. (“A n’esto pas no podrem minjar res!”). Algú li pregunta que com és que, si cada vegada mengem pitjor, la gent es fa cada cop més vella. Segons la seua argumentació hauria de ser al revés. Ell contesta que potser sí que vivim més anys, però vivim més malmesos perquè patim més malalties. Una altra senyora li diu que abans també n’hi havia moltes, de malalties. Cadascú aporta les seues raons però pareix que ningú acaba per convèncer el contrincant.

El lloc triat per a la tertúlia estava una mica apartat de la carretera, però el soroll del trànsit encara ocasionava una certa contaminació acústica intermitent.

El debat està servit, i el tertulià ha posat moltes idees a l’abast per a fer bullir l’olla durant una bona estona, cosa que les senyores presents aprofiten també per a fer preguntes i demanar consells. Què s’ha d’esmorzar? Què és millor la lleit o els iogurts? Quantes vegades s’hauria de menjar carn a cada setmana? Quina carn és més fàcil d’adulterar, la de tossino o la de pollastre? I els peixos no estan contaminats? Les hamburgueses són més saludables que els frankfurts? D’on venen los melons a l’hivern? Per què li volen canviar lo nom als paraguaios? La mel és més dolça que el sucre? On podem aconseguir un litre de suc d’arándanos diari? I moltes més interessants.

Conseqüències imprevistes del debat tan animat sobre l’alimentació. Algú es va quedar dret a mitja sessió.

Després d’una animada tertúlia, plena d’idees provocadores i de debats ben vius, a tres quarts de dotze vam donar per acabada la sessió, la multitud se va disoldre i la nit va retornar a la placidesa que li és natural a principis d’agost.

Una resposta a 2) “Una alimentació saludable per al segle XXI (Menjar i deixar viure)”, per Felip Sanmartín

  1. Pep, em descobreixo davant la teva capacitat de sintetitzar i articular lo que vam escoltar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s