4) “Què significa ser romàntic al segle XXI?”, per Marta Magrinyà

Preparem la quarta tertúlia amb… l’escriptora Marta Magrinyà

Posted on 17 agost 2011

Esto pròxim divendres 19 d’agost farem una nova sessió del cicle de tertúlies d’estiu. Esta vegada comptarem amb la presència de l’escriptora de Reus Marta Magrinyà i el tema a tractar serà: Què significa ser romàntic al segle XXI?

La Marta Magrinyà és una escriptora amb un més que interessant recorregut, especialitzada en el gènere romàntic, en què l’amor, sovint passional i desfermat, és l’eix a l’entorn del qual gira la trama de les seues històries.
Si voleu conèixer amb profunditat la seva obra, podeu consultar la seua web: www.novelaonline.com, i també la podeu seguir a través del seu curiós blog: Romantic Nexus

Entre les seues obres destaquem:

Les raons de la Lia

Sinopsi: A la Luca de 1895, la Lia es veurà obligada a contraure matrimoni per un acord familiar. Així començarà una relació molt desigual on els esdeveniments desencadenaran una autèntica batalla conjugal. Una mena d’aposta que només un d’ells podrà guanyar…

Esta novel·la es pot llegir íntegra a la web de l’autora: novelaonline.com

L’oportunitat

Sinopsi: Què estaries disposat/da a fer per amor ? Quins límits desafiaries per a tenir una oportunitat d’aconseguir a la persona que estimes ? Una sola oportunitat …La novel·la es desenvolupa l’any 1890 a la ciutat de Luca i està protagonitzada per una noia intatxable que cometrà una perversa imprudència, una excèntrica tieta instigadora de la mateixa, un jove prometedor insensatament enamorat, una fervent amiga, un lleial amic a l’antiga usança, una devota majordoma i un admirat tutor que patirà les conseqüències de tot.

Esta novel·la es pot llegir íntegra a la web de l’autora: novelaonline.com

Esperant bones notícies

Sinopsi: Dues històries enllaçades sobre l’amor, l’amistat i el camí de la revenja que transcorren entre Europa i les colònies del nord d’Àfrica a principis del segle XX amb uns protagonistes marcats per la passió d’una època d’aventurers. Esta obra va merèixer lo XIV Premi de Narrativa “Premi Vila de l’Ametlla de Mar”. Publicada per March Editor (Barcelona, 2006) – Col·lecció Narrativa – 214 pàgines. Preu: 14 €  ISBN: 84-95608-98-7.

A la web de l’autora es pot llegir on-line fins al capítol III.

Terra d’instints

Sinopsi: Terra d’instints és una imprevisible novel·la d’amor i suspens que arrossega el lector a l’univers dels instints més bàsics (rivalitat, desig, possessió…), alhora que captiva per la inquietant força dels sentiments que descriu i els seus seductors personatges. Els esdeveniments transcorren a la Vall del Làcrima, al sud de la Mediterrània, una terra isolada, amb una estructura social gairebé feudal, tot i ser a finals del segle XX, i una llei del silenci impossible de penetrar. L’enfrontament entre els seus protagonistes és un perillós trencaclosques d’interessos que oculten passions en estat pur, odis i devocions retratades amb una intensitat corprenedora i una atmosfera que horroritza tant com atrapa. Aquesta escandalosa història, regida per una religiositat ancestral, violents codis d’honor i equívocs constants, estremeix en cada plana mentre hom avança impacient a la recerca de l’anhelada solució a tots els paranys.

Esta novel·la va ser publicada per Editorial Barcanova (Barcelona, 2007) – Col·lecció Càlam – Preu: 18 €. A causa del seu èxit, l’Editorial Barcanova la va reeditar dins la nova col·lecció Petit Format, que reuneix alguns títols emblemàtics de literatura d’adults de l’editorial: Editorial Barcanova (Barcelona, 2010) – Col·lecció Petit Format – Preu: 9’90 €

Madame Sorescu

Sinopsi: En una conservadora societat dels anys 30, un ric bastard arribat de terres turques i una jove desesperada quedaran vinculats per un assassinat i una misteriosa carta. Els esdeveniments podran conduir-los a l’odi o la passió.

Publicada per Editorial Barcanova (Barcelona, 2010) – Col·lecció Càlam – Preu: 18 €

La Marta assegura al seu blog que HI HA UNA FORMA ROMÀNTICA DE VEURE LES COSES… Naltres no sabem pas quina és, provenim d’una tradició més punk… però segur que a la tertúlia en podrem aprendre alguna cosa. (Ara que Sid i Nancy van morir junts a l’Hotel Chelsea, potser perquè també eren uns romàntics…). En definitiva, hem vist que al seu blog ella demana directament “la vostra imprescindible col·laboració per a ESBRINAR, ENTRE TOTS, QUÈ SIGNIFICA SER ROMÀNTIC AL SEGLE XXI”. Tota una incògnita. Així que si ho voleu sabre només cal que vingueu a la tertúlia del divendres. Allà mos veurem.

“Què significa ser romàntic al segle XXI?”

Posted on 22 agost 2011

Lo passat divendres 19 d’agost vam fer la quarta tertúlia del cicle d’estiu, titulada “Què significa ser romàntic al segle XXI?” i dinamitzada per l’escriptora Marta Magrinyà.

La tertúlia es va fer a l’ermita en ruïnes de Santa Margarita, un dels llocs més romàntics de la redolada, i aquella nit va fer una climatologia ideal per a estar-se al ras mirant los estrels. Esta vegada l’afluència de públic va superar les expectatives dels organitzadors, que havien pensat que amb una quarantena de cadires ja podrien fer la rutllana habitual, però van fer curt i van tindre que anar a buscar-ne una quarantena més (i encara es va quedar bastanta gent dreta!). Així, la disposició dels assistents es va tindre que posar en fileres en lloc d’en forma cercle, cosa que va convertir l’acte en una conferència clàssica més que no pas en una tertúlia informal. Tot i això, encara es va podre fer un interessant debat entre la convidada i el públic.

D’entrada, una pregunta incòmoda planava sobre l’ermita aquella nit: ¿la gran afluència de públic podria indicar que els habitants d’Alcampell són uns romàntics de pedra picada? Quin lloc més estrany.

La Marta Magrinyà va iniciar la seua exposición intentant definir què és el romanticisme, per tal de posteriorment justificar la seva vigència en el món actual.

Per a ella el romanticisme és, sobretot, una forma d’estar en el món, una actitud que apareix i es difon durant la transició del l’antic règim a la societat moderna (és a dir, principalment durant el segle XIX), i que es caracteritza per ser una resposta contra l’opressió, una rebel·lió contra les normes establertes, un cant al valor de la persona, al valor dels individus en front dels totalitarismes. L’autora considera que els valors romàntics promouen la diversitat (en oposició a l’homogeneïtat), allò singular (en oposició a la massa indiferenciada), l’exaltació de la natura (en oposició a l’industrialisme racionalista), i, en definitiva, el valor de la vida com a obra d’art (fins el punt que la mort pot ser un element clau d’aquesta vida).

La convidada diu que esta actitud va ser promoguda per molts individus que se sentien ofegats per l’expansió desfermada d’un capitalisme salvatge, d’un industrialisme ferotge que arrassava les formes socials, urbanístiques, etc., anteriors, d’escala més humana. Aquesta protesta va donar lloc a diferents corrents artístics que van ser influïts pels valors romàntics, com ara certes vanguardies pictòriques, certs moviments arquitectònics (com el modernisme o l’art decó, etc.), literaris, musicals, etc. Tots estos moviments van eclosionar durant el segle XIX, com a resposta d’una part de les elits de l’època davant els excessos d’una societat cada cop més deshumanitzada, on el progrés tècnic i científic és utilitzat per a dominar i ‘desencantar’ el món, cosa que els romàntics no podien (ni poden) suportar.

Els romàntics, segons l’autora, van a buscar referents en territoris mitològics de l’Edat Mitjana, en els codis dels cavallers medievals, en les històries de màgia, maleficis, encanteris, etc. Els romàntics pretenen recuperar el valor de l’heroïsme, l’exaltació de l’amistat i de la lleialtat, de l’honor i de tot un conjunt d’elements que la societat industrial convertia en anacronismes a marxes forçades. Curiosament, l’artista romàntic venerava la natura i la vida, però sovint tendia al suïcidi com a forma de protesta més elevada davant la insatisfacció generada per l’opressió de la societat on vivia. La vida entesa com una forma d’aventura.

Per a l’autora, el món contemporani es caracteritza per un procés de globalització desfermat, que passa per damunt de tot tipus de formes de vida tradicionals, que ignora les identitats col·lectives dels pobles, que menysprea les característiques individuals d’aquelles persones que no encaixen en els models productivistes i competitius imperants. Per això, ella sosté que els valors romàntics són encara plenament vigents, ja que poden servir a moltes persones com a referències per a sobreviure a les turbulències de la globalització.

Un entorn tirant a gòtic

 

Grup de romàntics escèptics

 

Algú del públic planteja que els valors romàntics així plantejats pareixerien una mena manual d’orientacions per a la supervivència, i, per tant, des d’esta perspectiva, les novel·les romàntiques es podrien interpretar com a un tipus de llibres d’autoajuda. L’autora no ho interpreta exactament d’esta manera, però reconeix que les seues històries apel·len als sentiments i utilitza arguments que toquen molt d’aprop a tothom: les tensions i conflictes fammiliars, l’amor no correspost, l’engany, l’amor platònic, l’amistat, etc. D’alguna manera, les seues obres representen coses que mos poden passar a tots, situacions a les que tard o d’hora mos haurem d’enfrontar i sobre les que rarament en tenim l’aprenentatge necessari. Per això, potser, les novel·les romàntiques tenen una dimensió terapèutica, i mos ajuden a expressar sentiments i a prendre decisions en situacions ineludibles per a les que ningú mos ha preparat.

Una altra persona del públic, que havia llegit una de les seues obres, va constatar que, tot i que l’autora durant la tertúlia ha dit que el romanticisme representa un conjunt d’actituds positives que tendeixen a la felicitat, els personatges de les seues novel·les no fan més que patir i pasar-ho malament durant la major part de les pàgines que dura el llibre.

Ella llavors mos explica que, efectivament, en les seues novel·les intenta reflectir les tensions que viuen les persones mentre persegueixen els seus ideals enmig d’entorns socials adversos, plens de conflictes familiars i morals. Reconeix que els seus personatges passen les de Caïn, els fa enfrontar-se a proves duríssimes, són ferits físicament i també moralment moltes vegades, etc. Però, al mateix temps, l’autora sempre procura que la novel·la acabe sempre bé. Considera important que les històries tinguen un final feliç, ja que això dóna molta força moral als lectors i ella mateixa no ho concebria d’altra manera. Ella parteix de la base que els seus lectors dediquen moltes hores a llegir les seues obres i al final n’obtenen la recompensa. D’alguna manera, les seues obres són reconfortants perquè mostren com els personatges que són lleials, que actuen d’acord amb el seu cor, que segueixen els seus instints més nobles i fan el que tenen que fer, acaben per superar totes les proves que els depara el destí i aconsegueixen satisfer els seus ideals (no sense perdre alguns llençols durant el trajecte).

Algú suggereix que les novel·les de Josep A. Chauvell (en podeu veure alguna ací) deuen de ser també romàntiques, ja que sempre parteixen de l’existència de conflictes en nissagues familiars, que els protagonistes han d’afrontar de manera heroïca, treballant de manera incansable per a escapar als paranys del destí. No obstant això, el propi Chauvell (present entre el públic) ho desmenteix perquè a les seues obres tot acostuma a acabar malament. És a dir, no hi ha la possibilitat d’esperança que ofereixen les obres de l’autora, sinó que són més realistes, acostumen a estar inspirades en esdeveniments històrics que rares vegades acaben bé. Durant uns minuts es produeix un rifi-rafe entre l’autora i l’autor, sense arribar a cap acord. Entre el públic també es produeix una certa divisió entre els partidaris dels finals feliços i els dels finals més tràgics o injustos (més realistes). Tot i això, un sector (aparentment minoritari del públic) tendeix a pensar que les històries romàntiques amb final feliç són una mena d’autoengany. Però, en general, a la gent mos agrada autoenganyar-nos.

També hi ha un sector del públic partidari d’una societat més racional i basada en valors tecnocientífics, que planteja que els valors romàntics no són altra cosa que un intent d’amagar els veritables motius dels conflictes socials (les desigualtats, els privilegis, etc.), una forma d’evitar enfrontar-se a les coses importants. Tot i això, l’autora es defensa dient que en la nostra vida poques coses hi ha més importants que les relacions interpersonals (família, amics, amors, etc.).

Una altra persona pregunta a l’autora quin és el paper de l’amor platònic en tota esta història del romanticisme. Ella respon que l’amor platònic és l’amor ideal elevat a la màxima potència, un amor tan ideal que probablement no existeix en la pràctica, però que en la literatura romàntica és molt utilitzat perquè pot ferir molt a les persones que el pateixen. Tot i això, l’autora assenyala també la dimensió positiva de l’amor platònic, ja que es capaç de donar una força extraordinària a les persones enamorades, fins el punt de trencar tot tipus de normes i fronteres socials. De vegades per a que les persones duguen a terme accions extraordinàries han de tindre una energia especial que només l’amor pot donar.

A la pregunta de si les novel·les romàntiques les pot escriure millor una persona jove o una de més edat, ella considera que ho poden fer totes dues igualment. Al seu entendre, de l’amistat, de l’amor, de l’engany, dels conflictes familiars, etc., tothom n’enten i en té experiència. Entre el públic hi ha alguns comentaris i es conclou que a partir de l’adolescència tothom té capacitat per a entendre i explicar situacions prou enrevesades. La mateixa autora diu que ella va escriure algunes de les seues novel·les quan era molt jove, quan tenia entre 18 i 22 anys, però llavors les va guardar tot esperant a sentir-se més segura per a intentar publicar-les. Mentres feia la seua carrera professional (en el món del periodisme i les relacions públiques) va anar passant el temps fins que, gairebé dues dècades després, va començar a publicar-les. Reconeix que a l’hora de publicar-les ha reescrit alguns capítols, en particular aquells que tracten més explícitament de situacions sexuals, que ara descriu amb més detall que quan era jove (llavors no s’hi atrevia tant). D’alguna manera, per a escriure novel·les romàntiques s’han d’haver tingut experiències vitals intenses, i a partir de l’adolescència qui més qui menys ja n’ha tingut.

En finalitzar el debat, el cantautor Rafael Casas li va donar a la Marta un pergamí amb la lletra d’una cançó feta per a l’ocasió: “Romàntics, ara i ací”, amb dibuixos del pintor Francesc Cussó

A les 11:45h es va interrompre el debat per a donar pas a l’actuació del cantautor d’Alcampell Rafael Casas i Ros, qui va cantar acompanyat per la seua guitarra quatre cançons que encaixaven força bé amb el to de la vetllada. Cal dir que una de les cançons (“Romàntics, ara i ací“) la va compondre expressament per a ser interpretada la nit de la tertúlia. En definitiva, lo públic assistent va podre gaudir d’un exquisit concert en un escenari incomparable, i ningú tenia ganes d’acabar la vetllada. Hi haguéssem estat tota la nit (i alguns potser ho van fer).

Tot i això, formalment es va haver de donar per finalitzada la sessió i es va emplaçar al públic assistent a la pròxima tertúlia que es farà el dissabte 27 d’agost.

Agraïments:

L’organització vol donar les gràcies a totes les persones que van col·laborar per a fer possible l’acte, en especial a l’Ernest Sales, que va improvisar la instal·lació elèctrica per a portar llum a l’ermita i va aportar els seus imprescindibles focos luminosos, als de cas de Polet, que van encendre la farola del seu magatzem per a que tinguéssem llum a la pujada de l’ermita, a Mercedes de Marieta, que mos va facilitar l’accés a cas de Chironi per a enxufar la llum, i, evidentment, als de cas de Chironi, per permetre-ho tan desinteressadament. I, sobretot, a Rafael Casas per haver volgut engrescar-se en les nostres mogudes i haver-nos ofert un recital musical tan personal i sentit com només ell podria fer.

Mentre Rafael canta, la Marta i la Imma van llegint la lletra del pergamí

Pergamí lliurat a la ponent pel cantautor

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s