2) “Per què encara no s’ha feit cap sèrie de televisió sobre Alcampell i comarca?”, per Enric Castelló

Es prepara la segona tertúlia

Posted on 2 agost 2011

Lo pròxim dissabte 6 d’agost tindrem una nova tertúlia dinamitzada per Enric Castelló, expert en l’anàlisi cultural de la premsa i la comunicació audiovisual. L’Enric és un periodista de Carcaixent (País Valencià) i fa de professor a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Entre altres coses, s’ha dedicat a estudiar com els mitjans de comunicació contribueixen a generar identitats socials, tema sobre el qual ha publicat diversos llibres. És editor del Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, una revista acadèmica especialitzada en comunicació i estudis culturals. Des de fa anys escriu una columna molt llegida sobre crítica de llibres a LaVanguardia.com.


Lo tema que ha triat per a la tertúlia del dissabte és: “Per què encara no s’ha feit cap sèrie de televisió sobre Alcampell?” Una pregunta que mos pareix que tots sabríem respondre, però l’Enric Castelló mos explicarà la seua versió basada en les seues detallades anàlisis d’un bon sarpat de sèries de ficció (com ara Vent del Pla, Plats Bruts o altres, principalment de TV3).

La idea és reflexionar per què els mitjans de comunicació mos ignoren, i què hauria de passar per a que lo nostre lloc (i comarca) eixís per la tele més sovent.

La tertúlia se farà a la pista de les escoles. No hi falteu!

——————————————————————————————————

“Per què encara no s’ha feit cap sèrie de televisió sobre Alcampell i comarca?”

Posted on 8 agost 2011

Lo passat dissabte 6 d’agost vam fer la segona tertúlia del cicle d’estiu, moderada pel periodista i comunicòleg Enric Castelló, professor de la URV. L’Enric va fer una introducció al tema a partir dels estudis que ell ha realitzat sobre les series de ficció televisiva.

Lo convidat va començar fent una distinció entre dos registres televisius: els programes de ficció i els programes informatius. Tots dos tipus de programes intenten reflectir la “realitat”, però amb diferents codis. Mentre la informació (dels telenotícies, documentals, etc.) ho fa amb pretensions de narrar de la manera més creïble allò que passa, la ficció adopta registres més variats, informals i no necessàriament verosímils.

Per al convidat, les telesèries i altres “engendros” de ficció televisiva no només intenten representar la realitat d’una població, d’un territori o d’un país, sinó que també serveixen per a dir-mos com hauria de ser la realitat. És a dir, les series televisives seleccionen uns models i uns estereotips a través dels quals es difon allò què es considera ‘normal’ i allò què no. Les telesèries mos transmeten uns determinats valors.

Qui decideix ixos valors? Això només ho fa qui té poder per a fer-ho: les elits, determinades corporacions o grups econòmics, polítics, ideològics, etc. Així, les telesèries mos amostren allò que es considera pertinent segons estos grups poderosos.

Així, arribem a la primera resposta a la pregunta del títol: Per què no es fa cap telesèrie ambientada a Alcampell? Simplement, perquè no hi ha cap grup poderós a qui li interesse. O, per dir-ho d’una altra manera, perquè els notables locals-comarcals no tenen prou poder per a vehicular la seua visió de la “realitat” local-comarcal.

Ja centrat en les telesèries, lo convidat va distingir entre aquelles que estan ambientades a l’àmbit urbà i les que ho estan a l’àmbit rural. Segons ell, els estereotips amb què es representen un i altre àmbit són molt diferenciats: normalment, l’àmbit rural es representa, no només amb paisatges agraris, sinó sobretot amb gent que parla de manera més basta, que actua de forma més simple, potser més franca, que es comporta de manera més bèstia i primitiva. Diu que a TV3, per exemple, a les sèries rurals els guionistes fan que la gent estigue contínuament exclamant molts més cagaments i mecagondéus de lo que seria normal, així com parlar amb més frases fetes i refranys portadors d’una suposada sabidura ancestral.

Alguns dels participants a la tertúlia argumenten que los de Barcelona també en diuen, de cagaments, i constaten que després, efectivament, a les telesèries fan veure que no. Los fan passar per més fins del que són. Per això, el públic observa que naltres no hi eixim mai, a les telesèries, però si hi eixíssim ho faríem fent ‘mecagondéus” sense parar. Los guionistes difícilment sabrien com fer per a evitar estos tipus d’estereotips.

Per un altre costat, lo convidat considera que el registre lingüístic també és un dels indicadors utilitzats per a construir la ficció televisiva d’acord amb els interessos de les elits. Així, per exemple, a TV3 rares vegades se sent parlar en català occidental (que correspondria al que es parla a Lleida, Tortosa, Gandesa, Tremp, etc., i de manera més dialectal a part de la Llitera, de la Ribagorça aragonesa, del Baix Cinca, o al Matarranya). Tant als programes informatius com als de ficció la gent parla en català oriental (bàsicament, allò que es parla a Barcelona i Girona, i de manera més dialectal a Mallorca, etc.). Les poques vegades que algú parla en català occidental és per a fer gràcia, perquè és un personatge que fa de graciós, o que prové del món rural. Diu que el mateix passa a les sèries de les televisions espanyoles quan algú parla castellà amb accent andalús.

Tots pensant en qui arribarà primer al porró…

L’Enric Castelló mos explica com quan ell mateix va arribar a estudiar a Barcelona la gent trobava molt graciós el seu accent valencià i, sovent, s’havia d’esforçar per a demostrar que estava parlant molt seriosament, ja que els seus interlocutors interpretaven qualsevol cosa pronunciada en valencià com un acudit, com una cosa poc formal i, per tant, poc digna de consideració. Molts dels tertulians vam expressar la nostra identificació amb l’Enric, ja que gairebé tothom hem experimentat estes situacions en els nostres viatges per les terres de Barcelona o de Girona. Unes experiències que comporten un pèl d’humiliació. I també s’observa que els habitants d’aquells territoris orientals, especialment los de Barcelona, rarament en són conscients. Ells donen per descomptat que el seu registre lingüístic és el “bo”, cosa que els permet situar-se en un pla superior davant els seus interlocutors que parlen en dialectes occidentals. Això fa molta ràbia, segons bona part del públic.

Algú de públic diu que és trist que trenta anys després de l’inici de TV3 encara no s’haja pogut introduir una major diversitat lingüística en la programació. Inclús hi ha qui considera que, a poc a poc, s’ha produït l’efecte contrari: que los parlants de les varietats dialectals occidentals hem anat introduïnt elements orientals en el nostre vocabulari i formes de parlar. Això no és altra cosa que una mostra de qui mana.

El debat s’estèn també cap a la televisió autonòmic aragonesa, ja que Aragón Televisión encara té menys en compte la realitat trilingüe de la regió. A Aragón Televisión no només parlen sempre en castellà, sinó que acostumen a ignorar les realitats dels notres llocs i de bona part de les comarques perifèriques. Tot i això, hi ha qui apunta que Alcampell i altres llocs de la comarca han aparegut de tant en tant en alguns programes d’Aragón Televisión, però es reconeix que el gruix de la programació gira al voltant de la ciutat de Saragossa. Una cosa normal, si es té en compte que hi viu la majoria de la població de la regió, però una mica anòmala si es té en compte que és un servei públic que hauria de contribuir a fer pedagogia de la diversitat de la regió. Curiosament, quan a Aragón Televisión apareix algú parlant amb accent “maño”, també acostuma a ser perquè fa el paper de graciós. D’alguna manera, los que manen a la televisió aragonesa tenen consciència de que lo castellà “bo” és lo que parlen a les televisions de Madrid. De moment, seria impensable que l’informatiu d’Aragón Televisión lo fessen en lo registre lingüístic que parla la gent de Saragossa.

El convidat posa uns quants exemples de com TV3, des dels seus inicis, ha dedicat moltes energies a “fer país”. És a dir, a generar una itentitat col·lectiva sempre insistint en consolidar una sèrie de símbols i tòpics de la catalanitat. Això fa que des d’altres territoris de parla catalana haiguen aparegut reticències vers TV3, especialment des del País Valencià, on els defensors del català amb freqüència han d’empassar-se una visió de la catalanitat esbiaixada cap al nucli barceloní, cosa que els complica bastant la vida.

El convidat mostra com en les sèries de ficció de TV3 els personatges que parlen valencià o lleidatà sempre són els graciosets, els més rústics o els més amariconats, per exemple. El personatge clàssic de la Visenteta, lo Cartanyà, etc. Ell diu que només recorda una sèrie (Porca Missèria) on eixia un metge que parlava valencià i no feia el rol de valencianet. Ho considera tot un avanç, però encara a molt petita escala. Falta molt camí per recórrer.

En esto sentit, una altra raó per la qual no hi ha (ni hi haurà) cap telesèrie ambientada a Alcampell (o comarca) és perquè durant la història de TV3 la major part de la producció de ficció s’ha centrat a Barcelona, i només algunes (molt escasses) sèries s’han fet ambientades a Tarragona (Roma), a Girona (Secrets de Família) o a Lleida (Lo Cartanyà). Per això, antes que fer una sèrie a la Franja, hauran de saldar greuges comparatius amb Lleida, Tarragona o, molt especialment, Tortosa i les Terres de l’Ebre. Hi ha molta feina per fer.

En definitiva, al llarg de la discussió queda prou clara la inviabilitat d’una telesèrie ambientada en la nostra realitat localo comarcal, sobretot per motius polítics (i, evidentment, econòmics). Ni pel costat català ni per l’aragonès no hi trobaríem les complicitats necessàries entre les esferes de poder.

Intercanvis lingüístics i de mirades amb l’autoritat

L’Enric Castelló veu molt més factible que es faça alguna producció més puntual (no pas una sèrie) en forma de pel·lícula, de documental, etc. Ell aposta per fer un reportatge, una pel·lícula o un documental “d’autor”, és a dir, una producció més minoritària, amb majors possibilitats de reflexió, que puga incoporar tota la complexitat del nostre lloc. Segons ell, les peculiaritats de la nostra població, de la nostra història i del nostre territori tenen el màxim interès per a ser traslladades al món audiovisual. Es podria començar fent petites produccions audiovisuals casolanes per difondre a través d’Internet (Youtube, etc.). Un dels joves presents, que pertany a l’associació cultural La Bardisa, diu que ja ho han estat pensant, i entre tots els animem a que ho tiren endavant.

A les 23:50h donem per finalitzada la tertúlia, ja que a les 24h hi ha previst un concert de música tradicional basca (un duet que toquen la trikitixa i el pandero) a les Piscines. Allà vam anar la majoria dels tertulians i tertulianes allà presents.

————————————————————————————-

Ja existís lo “Canal youtube Alcampell”

Posted on 12 agost 2011

A la crònica de la tertúlia sobre les sèries televisives es comentava que lo públic animava als joves de l’associació “La Bardisa” a fer produccions audiovisuals de temes locals. Molt gentilment, mos han escrit per a comunicar-mos que des de fa poc ya tenen en marxa un canal de videos a YOUTUBE, on van penjant petits videos de les coses que fan.

Si voleu veure’ls només cal que aneu a n’esta direcció: http://www.youtube.com/user/acalcampell

Diuen que, de moment, hi aniran penjant videos sobre les activitats que fan, però no descarten en un futur fer produccions audiovisuals més elaborades.
Molt bona idea! Que algú lis pague una ronda de xibeques…

Per cert, la gent de La Bardisa també ha posat en marxa un nou i interessant blog: http://asociacionculturalalcampell.blogspot.com/

Apunteu-vos-la, que serà un bon punt de referència al maremagnum del cieberespai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s