5) “El crimen de Fago”, per Eduardo Bayona

S’aproxima la radera tertúlia amb… lo periodista Eduardo Bayona

Posted on 26 agost 2011

Esto pròxim dissabte 27 d’agost farem la radera tertúlia del cicle d’estiu. Lo convidat que dinamitzarà la tertúlia serà Eduardo Bayona, un periodista originari d’Espllucs que va treballar primer al diari La Mañana (de Lleida), posteriorment va ser redactor del diari Segre (també de Lleida), i que des del 2004 treballa a El Periódico de Aragón (a Saragossa). Durant un temps va ser col·laborador de Ràdio Binèfar, i també va treballar a la secció de premsa del Festival de Cine de Huesca.

Durant bona part de la seua carrera perodística s’ha ocupat de les seccions de successos i de tribunals dels diferents mitjans en els que ha treballat, compaginant-ho amb temes de política autonòmica, aigua i medi ambient. Tant a La Mañana com al Segre va escriure sobre nombrosos críms succeïts a petits llocs dels Pirineus. Entre els anys 2005 i 2008, ja treballant al Periódico de Aragón, li va tocar cobrir la informació sobre el famós assassinat de l’alcalde de Fago, Miguel Grima, pel forestal Santiago Mainar (l’anomenat crim de Fago, de molta ressonància mediàtica).

A partir de la documentació i testimonis recopilats durant aquell temps, Eduardo Bayona va escriure un molt interessant llibre titulat “El Crimen de Fago”, on analitza els fets, la vida a una comunitat petita i de muntanya, l’estratègia investigadora de la Guàrdia Civil, el procediment judicial, etc. En definitiva, el llibre de Bayona no ens explica només el crim, sinó les complexes circumstàncies que l’envolten, la (sovent) fosca intrahistòria dels petits municipis rurals.

No hi falteu. Segur que sabrem trobar-hi uns quants paral·lelismes inquietants… (o potser, amb sort, no tants).

“El Crimen de Fago”

Posted on 31 agost 2011

Lo passat dissabte 27 d’agost vam fer la cinquena i radera tertúlia del cicle d’estiu al parc del Molí de Falaguer, un lloc conegut popularment com “el Cuartel” perquè allà va estar instal·lada la casserna de la guàrdia civil des que va ser construïda a mitjan anys 30 fins que va ser enderrocada a finals dels anys 80 del segle passat. Pel tema triat per a esta tertúlia pareixia el lloc més idoni.

“El Cuartel” ara és un parc molt ben endreçat des d’on hi ha una molt bona vista del lloc i on sempre acostuma a passar un airet d’allò més fresquet, tal com van podre comprovar in situ los atrevits assistents a la tertúlia. No es pot negar que esta vegada la tertúlia va ser més “a la fresca” que cap altra, ja que la temperatura va baixar uns quants graus respecte a dies anteriors. Però el fred no va atemorir els participants, que van vindre en gran quantitat (se van apllenar les 50 cadires que va portar l’Ajuntament i encara es van quedar una vintena de persones dretes), però sí que va tindre repercussió en el debat posterior, que va ser més curt de l’habitual perquè tothom només volia que anar a reparo quan abans millor.

La persona invitada que va dinamitzar la tertúlia va ser lo periodista Eduardo Bayona, tal com vam comentar en un post anterior d’esto blog.

Lo convidat va explicar amb extraordinari detall totes les circumstàncies que van envoltar l’anomenat crim de Fago, tot mostrant un coneixement molt aprofundit de la història que explicava, així com de les qüestions tècniques i procedimentals dels sistemes policial i judicial. Com a redactor de El Periódico de Aragón, a Bayona li va tocar cobrir la informació del crim al propi Fago i als jutjats, on va coincidir amb una gran quantitat de mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals (diu que quan hi va arribar ell ja hi havia fins i tot un destacament d’una televisió japonesa!). Es veu que l’haver trobat un alcalde assassinat va generar molta expectació. Que els fets tinguessen lloc en un paratge tan bucòlic com un lloguet del Pirineu encara va afegir més curiositat entre uns mitjans de comunicació mai farts de sang i fetge.

Bayona va explicar que tant Santiago Mainar com Miguel Grima, l’assassí i el mort, eren forasters que periòdicament anaven a caçar a Fago. Tots dos eren originaris de Saragossa però, després d’uns anys, s’hi van instal·lar de manera permanent. Un procés que es dóna amb una certa freqüència als pobles de muntanya, a Alcampell mateix i tot. Tot i que al principi eren molt amics (va ser Mainar qui va portar Grima al poble), es veu que a poc a poc van començar a tindre enfrontaments, i quan es van posar en política es van adscriure a partits polítics diferents (Grima amb el PP i Mainar amb el PSOE).

Amb el temps, el conflicte entre tots dos va crèixer de manera exponencial, fins el punt que no paraven d’interposar-se denúncies judicials mútues. Bayona explica com, per exemple, l’un va deixar sense aigua tot el poble perquè va desviar la canonada general cap al seu corral de bestiar; o, en una altra ocasió, mentre l’alcalde estava asfaltant un carrer, tot seguit l’altre va passar amb el seu ramat de bestiar pel mig. Pero l’enfrontament no era només individual, sinó que al voltant de cada ú s’hi va arrenglerar bona part de l’escassa població (lo lloc de Fago tot just arribava als 20 habitants censats), conformant dos bàndols enfrontats. Vaja, res de l’altre món, lo que passa a tots los llocs petits, però potser una mica més amplificat a causa de les friccions i manies dels dos protagonistes.

Altres circumstàncies que, segons el convidat, s’haurien de tindre en compte per a entendre el context de Fago son les relatives a les peculiars relacions institucionals de Fago amb Ansó, ja que ambdós municipis comparteixen recursos en una proporció de 4 a 1 (és a dir, del que es recapta per impostos locals, 4 parts són per Ansó i 1 per Fago; o la brigada municipal de neteja treballa 4 dies a Ansó i 1 a Fago; etc.). Durant els últims anys des de l’Ajuntament de Fago s’havia demanat la independència total d’Ansó, cosa que implicava delimitar un terme municipal nou que correspondria a la cinquena part del total, cosa que des d’Ansó no es veia molla bé. El fet que els dos alcaldes fossen rivals de partits polítics diferents no facilitava les coses.

Bayona va explicar cronològicament els fets de l’assassinat, que es va produir el gener de 2007, va descriure com va ser trobat el cos sense vida de l’alcalde en un ribàs no gaire lluny del punt de la desaparició, i com un parell de dies després es va trobar el seu cotxe abandonat en un bosc d’un altre municipi (però se notava que havien feit desaparèixer tot tipus d’empremtes dactilars).

Una altra circumstància atípica va ser que, com que era un lloguet tocant a Navarra i el mort era un alcalde, es va posar en marxa un protocol de lluita antiterrorista i la investigació va ser encarregada a un grup d’operacions especials de la policía científica, amb seu a Madrid (segons ell, com els televisius CSI). Per això, la investigació va comptar amb una sèrie de procediments i tecnologies molt sofisticades, impensables per a la policia judicial de Jaca (que és qui, en condicions normals, s’hagués feit càrrec del cas). Això va permetre trobar moltes pistes que si no haguessen passat desapercebudes, a partir de les quals es va podre fer un llistat de possibles sospitosos que incloïa quasi una dotzena de persones de Fago i d’Ansó.

El principal sospitòs, posteriorment declarat culpable pel tribunal, era el cap de l’oposició, Santiago Mainar, qui en una primera declaració es va autoinculpar, però més endavant es va desdir i va començar a explicar coses poc coherents. Curiosament, en la seua primera declaració va descriure un puial de coses que la policia encara no havia descobert, que es van comprovar certes (a qui havia vist, per on havia passat, a quina hora, etc.), però després va voldre fer veure que se les havia inventat. Posteriorment, va contractar un advocat defensor una mica excèntric, famós per portar casos de folclòriques i gent de revistes del cor, qui pareix que va fer una defensa poc encertada que el va portar a ser engarjolat (per cert, segons lo convidat, més tard aquell advocat també va acabar encausat per corrupció per altres motius).

Una altra cosa que va fer reflexionar els tertulians és que la policia va quedar molt sorpresa quan va punjar durant uns quants dies los telèfons de tot el poble, amb l’esperança de trobar pistes, però es van trobar amb que ningú no comentava res sobre el crim. Un silenci absolut que no era natural. A partir de la seua experiència com a periodista de successos pel Pirineu, Bayona explica que això és típic dels crims pels pobles de la muntanya, on les relacions socials són tan rígides que ningú s’aparta ni un mil·límitre del guió pactat, i l’hermetisme és el que predomina. Algú del públic comenta que quan més de muntanya és un poble, més reservada és la gent, afirmació àmpliament compartida entre els presents. En aquell moment algú va assenyalar que per als de Tamarit o d’Espllucs, la gent d’Alcampell ja és de muntanya… així que calia aplicar-se la dita.

Entre el públic hi ha un calorós debat (és una manera de parlar, perquè feia un fred de collons) sobre si el crim havia estat obra de l’acusat en solitari o si s’havia feit entre més gent. La majoria tendia a considerar que, donades les circumstàncies, hi devia haver més gent implicada. En general, s’aposta per un crim coral, però no s’acaba d’entendre per què la policia no va trobar a la resta de possibles participants directes o indirectes, ni per què l’acusat no va delatar ningú més.

En esto sentit, es recorda que al rader crim que va passar a Alcampell, la Guàrdia Civil va fer uns interrogatoris molt efectius per a solucionar el cas (potser massa, diuen). Algú pregunta al convidat si sap com es van fer los interrogatoris, i ell respon que es van fer garantint tots els drets democràctics, cosa que segurament no es va fer en aquell crim d’Alcampell. Tot i això, es diu que alguns dels interrogats posteriorment van denunciar a la policia perquè es van sentit amenaçats i pressionats en excés (no físicament, sinó verbalment i psíquicament).

Sobre per què l’acusat no va delatar els seus hipotètics còmplices, Bayona ho argumenta per la seua complexa personalitat, un pèl mesiànica i tendent a l’excentricitat, i diu que durant el judici va adoptar l’actitud d’algú que assumeix les responsabilitats de tot al poble, per tal d’exculpar a tota la resta.

Després d’una hora i mitja de tertúlia, les persones participants al debat van decidir finalitzar la sessió, no per falta de ganes de continuar, sinó perquè feia una nit massa freda per a passar tant temps immòbils al ras.

La gent es va dispersar en petits grups que ben segur van seguir desgranant les circumstàncies que poden portar a cometre un crim, així com un extens anecdotari de crims locals que, qui més qui menys, tothom ha sentit alguna vegada. Esperem que en alguna altra ocasió la temperatura mos acompanye i tinguem oportunitat de compartir més xafarderies morbosses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s