4) “Monarquia o República?”, per Iván Heredia

IMG_6679 (1024x768)

Vista del cel amenaçant sobre Alcampell aquella tardi

Pensàvem que les nits d’agost serien caloroses i que mos apetiria fer tertúlies a la fresqueta nocturna. Però els estius són imprevisibles i fan trontollar totes les expectatives, i això és el que va passar aquell dissabte 22 d’agost de 2014. Va ser un dia plujós i ventós com pocs, les tronades van travessar Alcampell una vegada i una altra durant tot lo dia, sense pietat.

A mesura que passava el dia es veia venir que no es podria fer la tertúlia al Cuartel, el lloc a l’aire lliure on estava programada, així que es va traslladar a la Casa de la Cultura. La cosa presagiava punxada.

Núvols espessos s'arrossegaven per les teulades

Núvols espessos s’arrossegaven per les teulades

Però, tot i que la nit no invitava pas a moure’s de casa, més d’una quarantena de persones encara es van atrevir a desafiar els elements i fer cap a la Casa de la Cultura per a escoltar la darrera tertúlia de l’estiu. Una apassionada i erudita xerrada que l’historiador Iván Heredia mos va fer sobre un dels debats més actuals i interessant en l’àmbit polític: monarquia o república? Un debat especialment escaient en un any en què hem vist…

Aigua a patacades

Aigua a patacades

l’abdicació d’un Borbó i la pujada al tro d’un altre ídem, sense aparent discussió pública respecte a la conveniència o no de continuar amb la monarquia. I si hi va haver discussió, no va ser als mitjans de comunicació estàndards sinó en cercles menys visibles, a les xarxes socials i, com no podia ser d’altra manera, a les tertúlies a la fresca d’Alcampell.

Alcampell submergit

Alcampell submergit

Iván Heredia és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Saragossa, ciutat on viu. Es dóna la circumstància que el curs 2013 va fer una substitució docent a l’Institut de Tamarit, motiu pel qual vam podre contactar amb ell i reclutar-lo per a les tertúlies a la fresca. Ell es va deixar a canvi d’un sopar, cosa que hem d’agrair enormement.

Iván Heredia és presentat per Sebastià Agudo

Iván Heredia és presentat per Sebastià Agudo

Iván Heredia va estructurar la seua xerrada a partir de la concepció d’Espanya de dos possibles maneres: com un estat monàrquic o com un estat republicà. En primer lloc, va explicar les arrels de la visió monàrquica d’Espanya. En segon lloc va descriure els dos períodes republicans de la història espanyola, el de 1873 i el de 1931-39. I, en tercer lloc, va comentar els avantatges i inconvenients de cada forma de govern. Després es va passar a un animat debat on el ponent va exposar la seva opinió personal.

Públic expectant, monàrquic i repúblicà

Públic expectant, monàrquic i repúblicà

Segons ell, la visió monàrquica estaria lligada a l’Espanya tradicional, al discurs del gran imperi castellà del segle XV, amb el poder concentrat en la figura del monarca, a la casa reial, l’exèrcit i l’església, i amb els poders fàctics, polítics i financers del moment. A més, és un model amb una vocació eminentment centralista. En el segle XX, la llarga dictadura franquista recupera i exacerba molts d’aquests trets, fins que amb l’arribada de la democràcia, el 1978, aquesta imatge de l’Espanya gran i imperial es va a anar reconvertint. Els partits polítics, sobretot els d’esquerra, van intentar introduir les seves pròpies premisses en el discurs i en l’acció política per canviar aquella concepció de l’Estat, però no ho van aconseguir totalment. Segons el ponent, l’actual règim democràtic encara manté moltes connexions amb la dictadura, i la monarquia seria un dels exponents principals.

Iván Heredia a l'inici de la seua conferència

Iván Heredia a l’inici de la seua conferència, pausat i suau.

Per a Iván Heredia, davant d’aquesta Espanya tradicional trobem la visió d’una Espanya republicana, que es comença a forjar cap a mitjan segle XIX amb les revolucions liberals que es produeixen a Europa i a Espanya. Segons ell, a Espanya la història contemporània s’inicia el 1808, en plena guerra del francès, quan l’antic Règim, la monarquia absolutista, es va erosionant per l’acció d’altres opcions polítiques liberals, a les que cap a la meitat del segle XIX se li afegeixen les idees republicanes. És llavors quan el discurs republicà comença a estendre’s per determinats àmbits socials i polítics, en forma d’ateneus i partits republicans. Aquest moviment republicà es va a consolidar durant la segona meitat del segle XIX, i el moment més àlgid serà la proclamació en 1873 de la I República.

IMG_6716 (1024x768)La I República tot just va durar un any, al llarg del qual es van succeir diferents governs enmig d’una forta inestabilitat política que va desembocar en un cop militar, que al seu torn va comportar el retorn de la monarquia borbònica, apadrinada pel dirigent del partit conservador Cánovas del Castillo. Així es va iniciar una nova i llarga època, la de La Restauració, que durarà fins a la segona dècada del segle XX, sota la forma d’una IMG_6719 (1024x768)monarquia parlamentària, no absolutista, però caracteritzada per unes fortes mancances democràtiques i de representativitat.

El ponent va fer llavors un salt en el temps i mos va portar als anys 30 del segle XX, a la II República, que va arribar amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Iván Heredia considera que la II República IMG_6723 (1024x766)va comportar grans avanços a la societat espanyola, però també va tindre punts foscos. Segons ell, quan els partits republicans van prendre el poder, van posar en marxa una sèrie de reformes que es podrien resumir en dos punts contraposats:

  1. Per un costat, hi va haver grans avenços en drets socials i drets laborals, que van ser recollits en una Constitució molt progressista per l’època.
  2. Però, per un altre costat, a la II República hi va haver també una zona grisa, de desordres públics, d’incapacitat política de determinats ministeris en determinats moments per dur a terme determinades reformes, com ara la reforma agrària. També es van aprovar reformes legals dubtosament democràtiques, com la Llei de Defensa de la República, del 1931, la Llei d’Ordre Públic de 1933, o la Llei de ‘vagos y maleantes’, que a causa de la seua gran ambigüitat atorgava molta impunitat a les forces de l’ordre per reprimir el moviment obrer.

En esto sentit, el ponent diu que caldria reconèixer que la II República no va ser un règim ideal. Encara que, per la manera com va acabar, amb la revolta d’una part dels militars el 18 de juliol de 1936 i la posterior guerra civil guanyada pels revoltats, potser s’ha afavorit una excessiva idealització per part d’alguns sectors.

IMG_6733 (1024x569)El període del canvi de règim dels anys 70, la Transició, és presentat per Iván Heredia com una nova oportunitat de redefinir el model d’organització de l’Estat. Una oportunitat que no es va exercir i que va convertir l’actual règim democràtic en una mena de continuïtat del règim franquista. Segons ell, és paradoxal que el Cap d’Estat del nostre sistema polític mai haja jurat la Constitució, i en canvi sí els principis del Movimiento i les Lleis Fonamentals del Regne franquistes. Per a Iván Heredia, aquest fet constitueix una greu manca de legitimitat de la Corona en el seu origen, perquè Joan Carles de Borbó va ser rei per decisió personal del dictador, i per això la Corona és el vincle més directe que connecta l’actual règim democràtic amb la dictadura franquista. Un rei que durant dècades ha rebut suport i legitimació per una oligarquia econòmico-financera que també troba les seues arrels al franquisme. Literalment, el 1978 se’ns va oferir una democràcia amb una monarquia inclosa, sense donar la possibilitat a la gent de decidir si el cap de l’estat tenia que ser un rei o un president d’una república.

IMG_6736 (1024x768)De totes maneres, el ponent també afirma que sempre que s’ha intentat promoure un debat públic sobre la forma de l’Estat, el seu impacte en l’opinió pública ha estat sempre residual. Tot i que alguns sectors de la societat intenten periòdicament obrir el debat de si monarquia o república, els mitjans de comunicació en general no se’n fan ressò, i des de l’esfera política es menysté sistemàticament. Ell sospita que és perquè als partits polítics majoritaris no els interessa obrir el debat.

IMG_6746 (2) (1024x973)Això impedeix avançar consensos en una altra qüestió fonamental: quin tipus de república seria la més convenient per a Espanya? Iván Heredia mos adverteix que el fet de ser una república no implica necessàriament que la gestió de la cosa pública fos millor. Hi ha repúbliques de tot tipus, algunes amb flagrants dèficits democràtics. Posa com a exemple Alemanya, que durant els anys 20 era una república democràtica però a partir de 1933 amb el règim nazi es va convertir en una dictadura totalitària). Per això, el ponent sosté que caldria pensar molt bé quin tipus de república necessitaríem.

Des del seu punt de vista, vivim uns temps que demanen una renovació política, cultural i educativa, i que hi ha una demanda social evident per canviar els fonaments del nostre sistema polític. La crisi que patim no és només econòmica, sinó també institucional, i la sortida passa ineludiblement per enfortir la cultura cívica i participativa de la nostra societat. Per a Iván Heredia aquest canvi no és fàcil que es produeixe en un marc institucional monàrquic, i per això recomana reprendre el millor de la tradició republicana i adaptar-la als nous temps.

A partir d’ací Iván Heredia va donar per finalitzada la conferència i es va iniciar el debat, que va estar molt animat i, de feit, va durar més que la pròpia conferència.

IMG_6720Al debat es van plantejar moltes idees. Una persona va preguntar on es conserva actualment la tradició republicana espanyola i si seria possible recuperar-la i/o adaptar-la a l’actualitat. Una altra va preguntar per què Franco no es va proclamar rei a ell mateix. Una altra va sospesar els pros i els contres de fer un referèndum per a triar entre república o monarquia a Espanya. Una altra persona va advertir que, tot i que possiblement la república siga un millor sistema de govern, quan pensa en qui podrien ser els possibles presidents de la república no pot evitar sentir un calfred. Una altra persona atribueix aquest temor a la incultura política que han promogut els hereus del franquisme. Un altre dels assistents pregunta al ponent com és que, tot i ser monarquies parlamentàries, els països nòrdics han assolits envejables nivells de desenvolupament, d’igualtat social i de polítiques públiques progressistes. A partir d’aquí s’enceta un debat sobre les mentalitats i la cultura política de cada país, tot emfatitzant les peculiaritats dels països mediterranis, on la democràcia ha arribat més tard i les relacions institucionals són més autoritàries. Finalment, una altra persona del públic pregunta per què la II República té una imatge de govern d’esquerres, sent com va ser un règim amb governs tan de dretes com d’esquerres. El ponent ho atribueix a la manera com va acabar, amb un cop d’estat i una guerra civil guanyada pels colpistes, circumstàncies que amb el temps han contribuït a idealitzar els seus aspectes més progressistes.

El cantautor Rafael Casas, un clàssic de les tertúlies a la fresca

El cantautor Rafael Casas, un clàssic de les tertúlies a la fresca

Mentre transcorria el debat, rellampits i espetecs dels trons mos feien girar el cap cap a les finestres, mentre ràfegues de pluja banyaven los vidres en l’obscuretat d ela nit. En estes condicions va acabar el debat però ningú s’atrevia a marxar de la sala. Però la sessió encara no havia acabat, perquè el cantautor Rafael Casas, que era entre el públic, es va aixecar, va avançar cap a l’escenari, va posar bé el faristol i va agafar la guitarra. Havia vingut a cantar les tres cançons que no havia pogut fer a la tertúlia del fossar vell, on el vent fred va espantar el públic, que va marxar en estampida tan bon punt com el ponent (Jaume Garcia) va acabar de parlar. Per a la sessió d’avui va canviar una de les cançons per adaptar-la millor al tema de la xerrada. Les cançons que va tocar van ser tres:

Primer va tocar una cançó titulada ‘República’, que segons el propi cantautor va compondre un dia mentre li durava la indignació després de veure tanta corrupció política en un telenotícies. La cançó comença amb els versos: “tiempos agitados, pobreza, miseria y desesperación, gobernantes mezquinos, políticos corruptos e indefensión…”.

IMG_6740 (1024x766)En segon lloc va tocar una cançó de Halloween, prevista per tocar la setmana anterior al fossar vell (pel tema dels esperits i tal), que començava “The 31th of October…”

Per a finalitzar va interpretar una composició basada en una història verídica que li va passar a Rafael Casas, on es descriu una trobada fortuïta en un cinema quan feien la primera pel·lícula de la sèrie dels Hobbits, que s’inicia així: “Sin apenas darme cuenta tu mirada me eclipsó, sin poder ni decidirlo tu recuerdo me embrujó. Cuatro días alejado de tus risas de tu voz, presentí que te hallaría y volví a ver tu luz…”.

Just en aquell moment ja havia deixat de ploure, es va donar la sessió per acabada i la gent va anar marxant, encara debatent moltes de les idees exposades, tot dispersant-se en petits cercles pels carrers foscos d’una nit d’estiu després de la tronada.

Alguns mos vam adonar que havíem passat una altra vetllada memorable, cosa que mereixia anar a fer uns tragos i brindar pel futur.

Anuncis