1) “Los secrets del teu banc”, per César Torres

IMG_6193 (1024x768)

Aspecte d’Alcampell a les 21h

Esto passat dissabte 2 d’agost vam tindre la primera tertúlia de l’estiu. Com ja comença a ser tradició sempre que es fa a la piscina, un pèl passada per aigua, ja que durant les hores prèvies no va parar de tronar, de fer rellampits i de plloure sense pietat. Per sort, a l’hora de la tertúlia ja va amainar, però va quedar un aire de tronada que va posar a prova la resistència dels més valents.

A les 21:30h la cosa no havia millorat gaire...

A les 21:30h la cosa no havia millorat gaire (observeu la intimidant cortina d’aigua de la dreta…)

Però, malgrat les adversitats climatològiques, tots los valents i valentes que aquella nit de trons es van atrevir a passar per la Piscina van podre gaudir de la interessant xerrada impartida per César Torres, de l’Associació de Consumidors ‘Red de Ahorradores e inversores‘ (d’Osca) sobre ‘els secrets del teu banc‘.

La tertúlia va començar amb uns 20’ de retard, amb la gent arrecerada al cobert de la piscina, amb en Joel servint cafès i infusions calentes a tort i a dret. Los presents ho van agrair.

Sebastià presenta el tertulià.

Sebastià presenta el tertulià, César Torres.

César Torres és membre de la “Red de Ahorradores e Inversores”, una Associació de Consumidors d’Osca que es dedica a informar i orientar la gent que es vol queixar pel maltracte dels bancs. La xerrada va ser molt interessant i, malgrat l’aire fred que bufava per la piscina aquella nit, el tertulià va sabre mantindre l’atenció de tothom durant més d’una hora bona.

Entre les accions que han fet lo rader any, per exemple, han aconseguit renegociar 19 deutes amb els bancs de gent que s’havia quedat sense feina i no podia pagar el seu deute amb el banc, o han evitat 26 desnonaments a tota la província d’Osca per afectats per la hipoteca. I també han aconseguit el primer lloguer social de la província, negociant directament amb el BBVA (es tracta d’una persona que no va podre pagar la hipoteca i, després d’un dur procés de negociació, han aconseguit que es quedés a la mateixa casa pagant un lloguer social). Des de l’Associació de Consumidors fan una diagnosi de cada cas, ofereixen alternatives i ajuden a elaborar un pla d’acció per a que el banc no se n’aprofite tant. I també eviten que el banc impose penalitzacions o recàrrecs poc clars, o obligue als clients a quedar-se productes que no necessiten.

César Torres en plena intervenció

César Torres en plena intervenció

César Torres afirma que els bancs han canviat molt en els últims anys. Fins fa deu o quinze anys els bancs eren unes entitats més o menys amables, on tractàvem amb empleats que mos coneixien o coneixia la nostra família des de feia temps, i on podíem anar a guardar els diners amb una certa confiança. Però tot això va canviar amb l’arribada de l’euro i la bombolla immobiliària i ara mos trobem amb autèntics depredadors que no tenen altre objectiu que quedar-se amb tots els diners que poden, que només pretenen col·locar-mos productes de dubtosa legalitat i que no necessitem. Ací és on entren les Associacions de Consumidors, que vetllen pels interessos dels clients més que pels dels bancs. Segons comenta César Torres, d’Associacions de Consumidors especialitzades en banca només n’hi ha tres: Adicae, Ausbanc i ells (“Red de Ahorradores e Inversores”).

IMG_6206 (1024x768)

Tot i ser principis d’agost, les jaquetes eren la vestimenta predominant. Només algun valent s’atrevia amb la màniga curta… (los veieu?)

César Torres va treure un paper de la butxaca on portava apuntats els bancs que tenen oficina a Alcampell (Bantierra, Ibercaja i el BBVA), a Tamarit (a més a més hi ha el Santander, La Caixa i Caja-3), i a Binèfar (hi trobem a més el Banc de Sabadell i el Banco Popular). Llavors es va posar a explicar casos reals relacionats amb estes entitats que ells des de l’Associació de Consumidors han orientat, informat i ajudat a negociar.

Per exemple, mos parla del cas d’un funcionari de la ciutat d’Osca que durant uns mesos cobrava la nòmina a destemps, i, en conseqüència, no podia pagar la hipoteca el dia que havia pactat amb el banc. Per aquell motiu el banc li cobrava una sèrie d’euros cada vegada en concepte de comissió per descobert. Des de l’Associació li van aconsellar que anés al caixer automàtic a imprimir els moviments de l’últim any (al caixer perquè així s’estalviaria la tinta de la seua impressora, s’ha de procurar no fer despeses innecessàries). Llavors van descobrir que en total li havien cobrat uns 2.000 euros en comissions per descobert. César Torres explica que la normativa estableix que les comissions són de lliure negociació entre el client i el banc (mos poden cobrar molt o no res, depèn del que acordem). Segons ell, un informe de la Unió Europea diu que a Espanya el 33% de les comissions que mos cobren són il·legals o incorrectes, cosa que fa un total d’uns 8000 milions a l’any que cobren els bancs que no haurien de cobrar-mos.

IMG_6212 (1024x768)

Un retorn als orígens de les tertúlies a la fresca, amb el públic assegut en cercle, amb simetria però sense jerarquia. Poca gent però valenta i d’allò més interessant.

El tertulià afirma que el banc mos té que cobrar únicament pels serveis que mos presta, i ho ha de poder provar. Per pagar uns dies més tard el banc no mos pot cobrar sense més ni més. Per a fer-ho hauria de justificar quina feina li ha suposat aquell retard. I mos hauria de donar una justificació documental, un informe explicant quina feina ha feit que val aquells 35 euros, o 18 euros, o el que siga que mos hajan cobrat. Però això el banc quasi mai ho fa, perquè el banc automàticament mos cobra la comissió i avant. Segons César Torres, com que els bancs actualment són només oficines de comercialització de serveis i productes, no tenen ni temps ni gent per a redactar estos informes. Encara que el nostre acord amb el banc digue que mos cobrarà això, si no mos donen un informe per escrit la comissió estarà mal cobrada. Per tant, sempre que el banc mos cobre una comissió per descobert s’ha de demanar una justificació documental. Segons el tertulià, en el 90% dels casos el banc mos tornarà els diners i durant 6 mesos no mos molestarà, fins que per algun procediment automàtic potser mos ho torne a cobrar.

L’aire posterior a la tronada continuava bufant fort (i fred), mentre la gent que havia acudit a la piscina es tapava com podia amb jaquetes i fulards de tots colors, i el tertulià César Torres continuava parlant. Una altra cosa que mos va explicar és que els bancs no poden cobrar-mos dos vegades per la mateixa causa. Quan obrim un compte corrent o una llibreta d’estalvis, la quota de manteniment ja inclou la majoria de funcions i tasques que ha de fer el banc, incloses les comissions de demora i altres, i per tant aquella despesa ja està inclosa en la quota de manteniment (que també és negociable entre el client i el banc). César Torres mos va dir que hi ha un parell de sentencies de l’Audiència Provincial d’Alacant que estableixen que tots els apunts comptables ja estan inclosos en la quota de manteniment i, per tant, si mos apliquen altres comissions normalment mos estan cobrant dos vegades, i això és il·legal.

En definitiva, en el cas del funcionari d’Osca (vegeu més amunt) a qui li havien cobrat quasi 2.000 euros en comissions per descobert, a la fi li van tornar tots els diners i li van eliminar les comissions futures.

IMG_6209 (1024x768)

Una nit inhòspita per a un tema candent, on es barrejaven el fred de la nit i la calor del discurs del tertulià, cada vegada més punyent.

César Torres mos va parlar també d’un senyor que té una granja de tossinos a Almudévar. Havia contractat un préstec hipotecari d’interès variable, però el banc li va imposar una espècie d’interès fixe a través d’una clàusula sòl (“clausula suelo”, en castellà). L’interès variable es calcula amb L’EURIBOR més el diferencial (que és el que guanya el banc amb l’operació). Segons ell, el mateix dia de la tertúlia l’euríbor estava al 0,54. El diferencial normalment és de l’1 o el 2%. En total, l’interès variable per aquella persona d’Almudévar li hauria de suposar un percentatge de 1,54%, com a màxim. Però la clàusula sòl que li van posar era del 3% i, anés com anés l’Euríbor, aquella persona mai pagaria menys del 3%. Segons diu César Torres, des de la seua Associació han comprovat que per la nostra zona (i per tota la part oriental d’Osca) les clàusules sòl estan al 5%, mentre que de Barbastre cap allà estan al 3%. Diu que no saben a què es deu esta diferència (o discriminació financera que practiquen los bancs amb la nostra zona).

Les ‘clàusules sòl’ han estat molt criticades per la Unió Europea i pels tribunals espanyols. Des de l’Associació de Consumidors el que fan és revisar els contractes, calcular la quantitat que el banc ha cobrat de més, i concertar una visita a l’oficina del banc. Segons César Torres, és molt important anar al banc a exigir els diners que mos deuen, ja que això canvia dràsticament la naturalesa del vincle client-banc, de manera que el client augmenta la seua autoestima i s’atreveix a reclamar amb més contundència i normalitat. Total que van anar amb el client al banc, amb un informe amb tot el que ha dit el Tribunal Suprem sobre les clàusules sòl, i es van posar a negociar. En esto cas no van aconseguir eliminar la clàusula, però sí una reducció significativa.

IMG_6220 (1024x768)

Tothom rumiant en les llibretes bancàries i les comissions que estan pagant…

César Torres recomana a tothom que tingue una hipoteca verificar si té clàusula sòl, perquè si es reclama totes les entitats les estan eliminant o reduint. A vegades el banc diu que mos eliminarà la clàusula a canvi de contractar-li un producte o servei nou. Però, segons César Torres, això també és il·legal. Ho considera una mostra més dels abusos dels bancs, ja que quan fem un préstec hipotecari ni tan sols estem obligats a obrir un compte corrent o llibreta d’estalvi a l’entitat que mos el concedeix. Però a la pràctica mos col·loquen el el compte corrent, l’assegurança de la casa, del cotxe, assegurances de vida, targetes de crèdit, etc. Un puial de coses que no necessitem i que impliquen una considerable despesa mensual. Des de l’Associació de Consumidors el que recomanen és fer una llista amb les dates de venciment de cada cosa i anar-les eliminant. César Torres assegura que si tots els presents a la tertúlia féssem un llistat amb tots els conceptes que els bancs mos estan cobrant anualment, descobriríem que mos estan cobrant moltes coses de més. Són uns diners que, si els ho demanéssem, el banc mos hauria de retornar.

César Torres anima a tothom a reclamar estos diners que mos cobren de més, ja que no només aconseguiríem recuperar-los, sinó que al mateix temps generaríem una espècie de “tallafocs” que evitaria que en el futur mos vulguen col·locar noves comissions i nous productes tòxics. Potser quan anem a l’oficina ja no mos rebran amb un somriure, com feien mentre mos robaven els diners, però la nostra relació amb el banc serà molt més sana i transparent. Perquè, segons ell, “ara el banc mos veu com gallines de granja que anem ponent ous que ells van recollint i acumulant”. Reclamar el que mos pertany no vol dir que mos convertim en experts en finances, però sí que serveix per a que el banc sàpiga que naltres també sabem a què estan jugant. Perquè amb el banc estem jugant un joc que dura molt anys de la nostra vida, sobretot si demanem una hipoteca, i a Espanya ja hi ha més de mig milió de famílies que han perdut la casa i tots els estalvis de per vida. I moltes més que han perdut diners per les preferents i altres martingales similars. Es un joc de corredors de fons, on el banc sovent se salta la normativa amb tota impunitat perquè naltres no protestem. Per això, segons el nostre tertulià, calen les associacions de consumidors.

IMG_6229César Torres va explicar també el cas d’un senyor de que, quan va anar a demanar la hipoteca, li van col·locar un munt d’assegurances (del cotxe, de la casa, de vida, etc.), i li van dir que era obligatori contractar-les i que no es podria donar de baixa mentre tingues la hipoteca. Segons César Torres, això és totalment il·legal, ja que la llei diu que l’única assegurança obligatòria quan es contracta una hipoteca és la d’incendi, que val uns 80 euros a l’any i el seu pagament es pot fragmentar per mesos. Hi ha gent que necessita tindre certes assegurances, però a aquell senyor no li calien. Les assegurances i tots els productes vinculats a les hipoteques es poden eliminar.

Arribats a esto moment, lo tertulià mos va recomanar una tàctica per anar a negociar amb lo banc: hem d’agafar el contracte hipotecari (o el d’assegurances, o el que siga) i subratllar-ne tres o quatre línies a l’atzar amb un retolador fosforescent. Segons ell, quan mos asseguem a negociar a l’oficina de del banc, l’empleat mentre parla amb naltres no podrà deixar de mirar de reüll los nostres papers i pensarà “oh, no! algú que s’ha llegit el contracte!”. Com que tenen tan mala consciència per la gran quantitat de clàusules abusives que hi ha als seus contractes, mentre negociem aquell crèdit, assegurança o préstec ells estaran més nerviosos que naltres. En acabar, tanquem el document i marxem, i ells mai sabran que en realitat no hi havíem llegit res.

César Torres mos explica també el cas d’una senyora que tenia una hipoteca contractada amb UCI (Unión de Créditos Inmobiliarios), una entitat vinculada al Banc de Santander. Ell diu que tots els bancs tenen alguna entitat d’esto tipus, que utilitzen per a donar crèdits a persones aparentment poc solvents (immigrants, etc.). Aquella senyora, mentre un dia feia cua a l’oficina del Santander, se li va aproximar una persona i li va proposar anar a UCI perquè li va dir que li podrien oferir millors condicions. I així va ser. Però uns anys més tard aquella senyora va perdre la feina i no podia pagar la hipoteca, i per això anaven a desnonar-la. Es va adreçar a l’Associació de Consumidors ‘Red de Ahorradores e Inversores’ i es van posar a indagar en el tema. Llavors a la web d’UCI hi van veure que estava vinculada al Banco de Santander. Com que a Osca no hi ha oficina d’UCI, van decidir anar a negociar a una oficina del Banc de Santander. Però allà els van dir que no en sabien res i es van negar a parlar amb ells. Llavors ho van comentar amb uns quants joves del 15-M i van aconseguir que un munt de gent anés a l’oficina del Santander a protestar, amb cassoles i tota la pesca. Quan va baixar el director li van dir que hi havien anat abans però no els havien atès prou bé. Segons el tertulià, al cap de 15 minuts ja estaven trucant des de l’oficina del director a UCI, i en poc temps van resoldre la situació. El tertulià ho exposa com a mostra de les diferents tàctiques que es poden utilitzar per a negociar amb los bancs.

IMG_6214 (768x1024)

César Torres venia ben documentat. Mos va guipar deseguida.

César Torres mos explica també les seues aventures amb notaris i advocats. També recomana prudència i, sobretot, informar-se bé. Explica el cas d’una persona que es va retardar en el pagament de la hipoteca. Resulta que a partir dels 3 mesos de demora les condicions canvien, i el banc li va dir que per a canviar-les havia d’anar a un notari, i que li cobraria 2.500 euros. Però des de l’Associació de Consumidors li van dir que no perquè allò era excessiu, ja que, segons ells, rarament li haurien de cobrar més de 350 euros. Va resultar que quan el banc li va calcular la comissió i despeses a pagar ho va fer sobre la quantitat del deute que es va firmar al principi, i no sobre el capital pendent (que és el que diu la normativa al respecte). César Torres recomana que si hem d’anar amb el banc a un notari, el primer hem de fer és triar-lo naltres, no el banc, ja que si el tria el banc ja se sap cap a quin costat tirarà. Si anem al notari i li expliquem l’operació que volem fer, mos ha d’especificar per escrit el que mos costarà. Si ho sumem tot (notari, gestoria, taxes públiques, etc.), rarament mos costarà més de mil euros. Aleshores, ¿per què el banc li va dir a aquella persona que només el notari ja li costaria 2.500 euros? En aquell cas des de l’Associació de Consumidors van enviar al banc per correu electrònic el detall de les despeses, d’acord amb l’altre notari que ells van triar, i li van demanar al banc que els desglossés aquells 2.500 euros que li volien cobrar al client. Però el banc no els va respondre. Al final, van negociar amb el banc i van aconseguir rebaixar força la quota.

César Torres comenta que en moltes reclamacions arriba un moment que s’ha d’acudir a algun advocat. Això és una cosa interessant, perquè hi ha advocats que mos poden demanar 500 euros cada vegada que els fem una consulta. Segons ell, el que s’ha de fer és mirar la web del Col·legi Oficial d’Advocats d’Osca i consultar els preus. Naltros ho hem provat però no hem aconseguit veure’ls perquè estan situats a una àrea restringida només als socis del Col·legi d’Advocats. Potser és que els de l’Associació de Consumidors hi tenen algun soci? En tot cas, el que ell diu és que, així com els fontaners mos han de fer un pressupost abans de fer la feina, els advocats estan obligats a fer un full d’encàrrec professional. Segons ell, si demanem això la minuta també s’acostuma a reduir automàticament, perquè allà hi especifiquen quina feina mos faran i quant mos costarà, si hi haurà altres especialistes com perits fiscals, judicials, o si caldrà pagar algun procurador del jutjat, en quant temps ho haurem de pagar, quant mos costarà si passem a segona instància o no… Quan mos done ixo document podem agafar-lo i anar a veure un altre advocat i preguntar-li ¿mos pots millorar això? I potser mos dirà, “mira això no us ho cobrarem, això tampoc, però en lloc de fer-ho en tres mesos ho farem en sis mesos”, i així reduir la despesa en advocats.

IMG_6227

A partir de les dotze l’aire va anar parant, però la nit es va fer més fosca…

César Torres observa que a vegades la gent té moltes ganes de bronca amb el banc, però quan arriba al banc baixa la veu i no diu res. Amb els advocats i els notaris també passa el mateix. Al final resulta que mos ho traguem tot. Des de l’Associació de Consumidors no fan servei d’advocat, però sí que fan un seguiment dels advocats que contracten.

Finalment, César Torres proposa una interessant reflexió sobre la conveniència de mantindre els deutes que hem contret amb les entitats bancàries. Segons ell, el més normal és que en el moment que vam signar un préstec hipotecari el valor del deute adquirit es corresponia amb el valor de l’habitatge que vam comprar. Però des del 2007 cap ací el valor dels habitatges s’ha anat reduint progressivament i, en canvi, el valor del nostre deute s’ha mantingut. Això és una desproporció intolerable que mos fa molt vulnerables. Eixugar el deute adquirit al 100% no és tan fàcil. Segons César Torres, els bancs saben que hi ha certs sectors socials que no podran pagar-ho tot, perquè en 30 anys poden passar mil coses (podem perdre la feina, perdre la salut, etc.). Ell aconsella no aferrar-se tant a l’habitatge i pensar més en alliberar-se del deute perpetu. Segons ell, “és mil vegades més preferible quedar-se sense deutes i anar a viure de lloguer, que viure tota la vida esclau d’una entitat bancària que quan vinguin mal dades actuarà sense escrúpols”.

Encara que ara anem bé econòmicament, tinguem salut i estiguem forts i sans, si vam demanar un préstec per a comprar una casa que valia 240.000 euros per tornar-lo en 30 anys, per la casa ara només mo’n donarien 130.000 i possiblement el preu encara continuarà baixant. Ell aconsella anar al banc i preguntar com fer per a tornar-li la casa. I quan abans ho fem, millor. És per reflexionar-hi. Tot i que la llei imposa moltes restriccions als contractes de préstecs hipotecaris que hem signat, els bancs poden ser flexibles. Sobretot si veuen que potser no cobraran. Per això César Torres recomana anar al banc i dir-los “mira, jo en un any potser me n’aniré a viure a l’estranger i et deixaré la casa sense pagar, així que val més que comencem a negociar ara”. Ell assegura que en tots els casos que coneix el banc s’ha posat a negociar.

Reunits en cercle, des de fa milenis la humanitat es dóna escalfor.

Des de fa milenis la humanitat es dóna escalfor tot reunint-se en cercle. En contraposició, quan anem als bancs mos fan formar en filera.

A n’estes altures de la nit tot el públic ja estava congelat. Ja havien tocat les dotze de la nit quan l’orador acabava la seua intervenció. Començava el torn de preguntes. El tema havia generat molta expectativa entre les persones assistents.

Una persona pregunta de què viu l’Associació de Consumidors, si reben subvencions o cobren pels serveis que fan… César Torres respon que des del principi ja van decidir no acceptar subvencions públiques de cap tipus, ja que són conscients que els bancs tenen uns tentacles molt llargs i podrien veure’s afectats en el seu funcionament. L’Associació cobra pels serveis que ofereix. Tenen unes tarifes que van des de 25 euros a 150 euros, en funció de la feina a fer i dels recursos que tingue la gent (als parats els cobren menys, per exemple). César Torres assegura que les Associacions de Consumidors tenen una regulació molt estricta. Ells no poden usar la paraula “assessor”, però el que fan és informar i acompanyar els clients a negociar amb els bancs. Tenen socis que paguen unes quotes, però informen a tothom que ho demani. La informació és gratis. Es pot anar tantes vegades com es vulgue a la seua oficina a informar-se de coses i ells no cobraran res. Només cobren quan han de fer algun paper amb el seu logotip i el NIF, quan la persona els dona un poder per entrar a la negociació. Però ell afirma que no donen solucions tancades, només ofereixen alternatives i confien en que la gent sabrà la que més li convé.

Una altra persona pregunta per què s’ha de pagar quan un té una llibreta sense saldo i la vol tancar. César Torres respon que, en principi, no s’ha de pagar. Però aquella persona assegura que li van fer pagar 50 euros per tancar-la, després de pagar durant molt temps un munt de comissions de manteniment, etc. Ell diu que no s’hauria de pagar. Que quan el banc mos digue que hem de pagar, li hem de demanar que mos ensenyi en quin lloc de la llei hi diu que hem de pagar. El que passa és que els contractes estan escrits amb una lletra tan diminuta i estan redactats en un llenguatge tan incomprensible que quan a un li diuen que ha de pagar 50 euros, ho fa sense tartir.

Una altra persona li pregunta que, en cas que volgués treure tots els diners del banc, on els hauria de posar? Algú del públic respon que els poderosos el posen a Suïssa. O a Andorra. El tertulià comenta que, efectivament, amb la crisi hi ha gent que ha retirat diners dels bancs. Hi ha gent que els guarda a casa. Altra gent els ha dividit entre diferents bancs, per si cauen. Però ell considera que els diners han d’estar a un banc, perquè és el millor lloc on poden estar. El problema és que mos hem tornat presoners financers de la nostra entitat. “Deixes els diners als bancs i ells se’ls gasten com volen, mos cobren lo que volen, que se salten la llei quan els dóna la gana”, diu el tertulià. Segons ell, el que s’hauria d’aconseguir és que funcionessen bé, que poguéssim tindre una relació sana i transparent amb el nostre banc. Cosa que ara no passa.

El cantautor "reinaba detrás de la barra del único bar que vimos abierto"...

El cantautor “reinaba detrás de la barra del único bar que vimos abierto”…

El públic expressa algunes preguntes més sobre les associacions de consumidors existents a Espanya, o sobre les possibilitats de constituir-ne una a la Llitera, entre altres coses, però el mal oratge continua, el fred encara és massa present i el sentit comú obliga a donar per acabada la tertúlia. Ha estat una nit intensa, amb moltes idees per a reflexionar.

... però les cambreres no donaven crèdit.

… però les cambreres no donaven crèdit.

Però allò encara no havia acabat, perquè el nostre estimat cantautor local ‘Rafael Casas’ estava entre el públic i, amb una agilitat insospitada, va destapar la guitarra i es va posar a cantar. Van ser quatre temes. Dos de collita pròpia que encaixaven molt bé amb la temàtica de la nit (té una cançó dedicada als banquers especuladors! i una altra al consumisme: ‘Polítics i banquers barroers’, i ‘Penyasegats de consum’), i dos més que eren versions de Los Secretos, molt agraïdes i interpretades amb sentiment. L’aparició del cantautor mos va servir d’excusa per a fer un trago més.

—————————-

Vegeu l’estupenda crònica a La Litera Información.com

—————————–

Qui vulgue contactar amb l’Associació de Consumidors ‘Red de Ahorradores e Inversores’ ho pot fer a través del correu inforedrai@gmail.com o trucant al telèfon 974 221 043.

Asociación de Consumidores
Red de Ahorradores e Inversores Red RAI
Avenida de los Pirineos 28   22004 Huesca
inforedrai@gmail.com
   630287455
Més informació AQUÍ

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s