2) “‘Somos Litera’, una aventura periodística comarcal”, per Paco Aznar

Paco Aznar, nascut i resident a Binèfar, porta molts anys vinculats al món dels mitjans de comunicació, en particular a la ràdio. L’any 1984 (amb tot just 17 anys!) va començar a col·laborar amb la primera ràdio lliure que hi va haver a Binèfar (Radio Borina), emissora que posteriorment va ser participada per l’Ajuntament i transformada en Radio Binéfar, on durant uns quants anys fou editor i presentador de nombrosos programes. Posteriorment, les seues col·laboracions periodístiques es van estendre per diversos mitjans de comunicació aragonesos i catalans, que fins i tot el portà a ser locutor de Ràdio Canal Barcelona durant una bona temporada, o a Ràdio Barbastro, on va treballar abans de convertir-se en editor d’un nou mitjà.
194Paco Aznar té una extensa experiència en periodisme esportiu, un àmbit on ha feit de tot, des de cròniques per a la premsa escrita fins a radiar partits en directe (cosa en la que és un autèntic expert). Així mateix, Paco Aznar és una autèntica enciclopèdia pel que fa a la història de la música pop (en el sentit més ample del terme), i s’ha generat una col·lecció discogràfica molt nombrosa i eclèctica, on s’hi apleguen des de Mecano i AC/DC a Proscritos i Nick Cave, tot passant per Battiato, Chemical Brothers o els grups de folk nòrdics inspirats en Sibelius. Un autèntic tot-terreny cultural, imprescindible per als temps que corren.
índiceL’any 2009 Paco Aznar va posar en marxa la revista ‘Somos Litera’, una de les experiències periodístiques més interessants i exitoses dels raders temps. Una revista mensual i gratuïta de més de cent pàgines a tot color, que és escrutada de manera inusualment detallada per bona part de la població lliterana, cosa que l’ha convertit en la publicació de referència a totes les cases de la comarca.
labimg_300_268_1_revista-somos-literaLo divendres 2 d’agost Paco Aznar va pujar a Alcampell a compartir amb tots naltros els secrets del ‘Somos Litera’. Si voleu sabre com va sorgir la idea, amb quins obstacles es va trobar, per què va tirar endavant, com fa per a ‘descobrir’ les notícies que passen per la comarca, quines hi caben i quines no, com s’hi pot col·laborar, o quines anècdotes li han passat en estos tres anys d’existència (i tot lo que li vulgueu preguntar), heu de llegir tot el que ve més avall.

————————————————————————————————————

La tronada mentre s'aproximava a Alcampell...

La tronada cap a les 20:15h, mentre s’aproximava (lentament) a Alcampell…

Lo divendres 2 d’agost a dos quarts d’onze de la nit estava prevista la tertúlia de Paco Aznar, director i editor de la revista Somos Litera. Curiosament, a aquella mateixa hora la gent corria  desaforada pels carrers d’Alcampell. Uns s’afanyaven per arribar a la piscina, lo lloc on es faria la xerrada, altres corrien a refugiar-se a les portalades o entraven als bars, mentre que uns altres feien mitja volta i tornaven cap a casa cames-ajudeu-me.

459 (1024x768)El motiu d’esta conducta tan poc habitual era la impressionant tronada que, després de passar mitja tarda voltant per la comarca, a les 22:30h en punt va descarregar una impressionant sèrie de rellampits, trons i aiguats just al damunt d’Alcampell. Això mos va fer témer la suspensió de l’acte, però finalment va ser una tronada típica i en un quart d’hora ja havia passat, així que vam decidir seguir endavant amb la tertúlia. Inevitablement, això va tindre conseqüències en l’assistència de públic, ja que només los més valents se van atrevir a vindre. Però, tot i les circumstàncies adverses, al cobert de la piscina encara mos vam congregar més d’una cinquantena de persones, una prova indiscutible de l’expectació generada pel ponent d’aquella nit. (Durant los dies posteriors no menys d’una trentena de persones mos van dir que aquella nit caminaven cap a la piscina per a sentir en Paco Aznar, però van recular davant la tempesta. En estes línies intentarem donar algunes pinzellades del que es van perdre).

Paco Aznar mos va explicar moltes coses de la seua increïble aventura periodística comarcal. I per a sorpresa de l’auditori, va fer la major part de la seua dissertació en català! No ho esperàvem, sabíem que ell és castellanoparlant de Binèfar, però mai l’havíem sentit parlar en català. Però ell va considerar que, davant un auditori predominantment catalanòfon com el que tenia a Alcampell, i donats els temps que corren, podria fer l’esforç de fer la seua intervenció en català. Després mos va confessar que l’havia après durant la seua estada a Barcelona, i que de tant en tant aprofitava les trucades per telèfon als seus amics d’allà per a practicar l’idioma. Tot un exemple de savoir faire.

Inici de la xerrada, arrecerats al cobert de la piscina.

Inici de la xerrada, arrecerats al cobert de la piscina, encara amb la tronada voltant pel terme adjacent.

Va iniciar la seua exposició aclarint que ell no es considera tant un ‘periodista’, sinó millor un ‘comunicador’. Ell va estudiar per a tècnic informàtic, i posteriorment va fer Psicologia a la UNED de Barbastre, carrera que no va podre acabar perquè li era molt difícil compaginar-la amb la feina. I és que Paco Aznar porta des dels 17 anys al davant d’un micròfon, principalment presentant programes radiofònics musicals i com a informador esportiu. Entre els anys 2000 i 2006 va treballar a una emissora de ràdio a Barcelona i després va tornar a Binèfar, per a incorporar-se a Ràdio Barbastro, una emissora municipal on ell era l’únic professional contractat a temps complet.

Paco Aznar es va animant a mesura que va parlant

Paco Aznar s’entusiasma a mesura que va parlant

L’any 2009, després de quatre anys treballant a la ràdio de Barbastre, va decidir reinventar-se i apostar per un projecte més personal i que l’omplís més. Era conscient que no podia obrir una ràdio nova, tot i que li hagués agradat perquè ell es considera un home de ràdio. Paco Aznar ho descriu molt bé: “un que sap fer pa pot  dir ‘agafo, em faig autònom, busco un local i em poso a treballar’; en canvi per a obrir una ràdio local  és necessari obtindré una llicència administrativa, cosa que sense contactes polítics és totalment inviable. I jo no en tenia cap”. Per això va pensar que el més similar a una ràdio podria ser una revista: “Demanes un dipòsit legal i arrisques el teu diner i ja està”. Així va sorgir la idea de fer una publicació comarcal.

Al principi es va trobar amb dos obstacles fonamentals:

Primer: No tenia cap vincle amb el món associatiu, polític, social, etc. de la Llitera. Després d’uns anys a fora, va arribar de Barcelona i se’n va anar a treballar a Barbastre, i tot i que Binèfar sí que el coneixien, era conscient que a la resta de la comarca no.

Segon: Tots els mitjans de comunicació es financen gràcies a la publicitat. L’any 2009 ja estàvem en plena crisi econòmica, i la publicitat estava en caiguda lliure. Per això, tothom amb qui comentava la seua idea li deia ‘però tu on vas!’. Quan arribava a casa l’hi explicava a la seua dona i ella era l’única que li donava ànims perquè confiava plenament en el projecte. Paco està convençut que si ha aconseguit eixir cada mes, fins fer els 58 números d’esto agost, és gràcies al suport de la seua dona en aquells moments, i també durant tota la aventura posterior.

471 (1024x511)De juliol a octubre de 2009 va anar ‘venent’ la idea, ho va explicar a empresaris, comerciants, amics, fins i tot a polítics de la comarca… i la resposta que rebia sempre era ‘ui, què complicat…’ ‘no sé si ara és bona època per això…’. Però ell tenia molt clar que a la Llitera feia falta un mitjà de comunicació en paper. En aquells temps, teníem una ràdio d’àmbit comarcal, Cadena Dial de Binèfar, i una revista que es deia Crónica de La Litera, que es feia des de Barbastro, però que ell considerava que no estava gaire ficada en la vida de la comarca. Es notava massa que es feia des de fora.

482 (1024x1007)Paco Aznar considera que una revista, com qualsevol mitjà de comunicació, s’ha de fer parlant amb la gent. Ell explica que moltes vegades ix al carrer al principi de mes, per a negociar publicitat o per a repartir els exemplars del mes, i quan torna a casa ja porta tres o quatre històries que li han contat, que ha trobat sense buscar-les. La gent li parla espontàniament de coses que han passat, o que passaran, o de personatges peculiars,…  Ell veia que feia falta això.

En les seues paraules:

Jo volia una revista que es posés a dins del cor de la gent, a dins de l’ànima, i avui puc dir amb orgull que Somos Litera, amb tots els seus defectes… perquè encara es pot millorar molt, si té una virtut és que és una revista de la gent. Una revista on la gent por contar les seues coses, perquè és una revista oberta, que no té cap color polític, on tothom hi té la mateixa cabuda”.

En definitiva, ell diu procurar sempre que la revista no segueixi cap tendència política ni ideològica, sinó que puga reflectir totes les existents. Això és un aspecte clau del seu èxit.

485 (1024x768)

Paco Aznar es dirigeix a l’auditori, escortat pel cantautor Rafael Casas i les seues guitarres.

Però hi ha un altre factor clau: Somos Litera, en els seus quasi quatre anys d’existència, ha aconseguit penetrar molt endins en la vida comarcal, fins el punt que la gent l’espera cada mes i se la sent com una cosa pròpia. Paco Aznar mos explica que això és el resultat d’un treball del dia a dia, d’anar als llocs i parlar amb la gent…  Segons ell, quan el truca algú i li diu ‘escolta, que celebrem això’ o ‘que fem allò’… sap que ha de deixar-ho tot i anar-hi sense dubtar; perquè si aquella persona ha tingut l’amabilitat d’agafar el telèfon i trucar, el mínim que pot fer és agafar el cotxe i anar-hi. És evident que no pot anar a tot arreu, però en la mesura del possible intenta no fallar, perquè cada trucada que obté resposta és possible que torne a trucar un altre dia, i ho contarà a altra gent que potser algun dia també trucarà. Ací rau lo secret de Somos Litera. Perquè hi  ha molts mitjans de comunicació, però no tots poden crear un vincle de confiança tan estret amb la població a la que s’adrecen.

491 (1024x768)El dia 1 de cada mes es distribueixen els 7.000 exemplars de cada número de la revista. A Binèfar i a Tamarit hi ha una empresa que s’ocupa de fer el repartiment. En canvi, als altres 12 llocs de la Llitera agafa el seu cotxe i els va repartint ell personalment per botigues, bars i tot tipus d’establiments. Paco Aznar dóna una gran importància a esta operació de repartiment, ja que li permet donar una volta per la comarca i contactar amb la gent. A dia d’avui, ja porta 58 voltes per la comarca només repartint (pels 58 números que porta fins ara). A cada lloc va al bar, a la pastisseria, a l’ajuntament, a la botiga,… i es va trobant amb gent que ja li comenta coses. A vegades només parlen del temps, però altres vegades li donen pistes del que està passant o passarà en el futur. Així és com s’agafa el pols a la població.

495

La xerrada va generar molta curiositat i va convocar personatges locals molt entranyables, experts coneixedors del micro-cosmos alcampellenc

Reconeix que, tot i que a ell li agrada molt la relació amb la gent, al principi li va costar una mica. Arribava a Valldellou, o a Camporrells, i la gent deia ‘on va ara esto tio?’. En canvi ara ja esperen la seua arribada cada principi de mes. Paco Aznar comenta que hi ha pobles que han costat més que altres. A Alcampell, per exemple, va ser fàcil entrar-hi des del principi, fàcil per Maria Pilar de Gerónimo, per Ana de la botiga de la plaça, pel Fayón, per Chauvell, i per moltes altres persones amables que li han facilitat l’accés sense cap entrebanc. A més, a Alcampell hi té un col·laborador de luxe, en Francesc Cussó, que li va enviant fotos de tots els actes públics que es fan. En canvi, hi ha hagut altres pobles on ha costat més, on al principi fins i tot l’ajuntament li posava entrebancs, però Paco somriu amb satisfacció perquè a poc a poc ha aconseguit introduir-s’hi d’una manera normal. Lo ponent es resisteix a dir los noms dels pobles més difícils.

497 (1024x612)

El públic no perdia detall de les explicacions del ponent

Lo mes d’agost per a una revista com Somos Litera representa l’època de més activitat. En les seues paraules, per a ell és com si treballés en una orquestra de ball, o com si fos un dels Titiriteros… ja que és una època farcida d’actes populars i de festes majors. Esto agost, per exemple, ha calculat que haurà d’anar vàries vegades a una dotzena de pobles de la Llitera. S’ha proposat anar com a mínim a dos actes de cada lloc, amb la qual cosa li ixen uns vint-i-tants viatges. Per tant, si el voleu trobar sapigueu que quasi no pararà per casa.

507 (1024x685)

El ponent anava desgranant amb habilitat els seus arguments…

Ell observa que una de les coses que més ha canviat des que va començar a fer la revista és la rebuda que té a cada poble. Percep que, a diferència del principi, ara quan el veuen arribar amb la càmera la gent se n’alegra, li explica coses, etc. Ell considera que és perquè la gent valora la difusió que en fa. Això és una satisfacció impagable per a ell. Per això, per complicada que sigue l’agenda de l’agost, té la intenció d’anar a tots los llocs possibles.

Paco Aznar comenta que ell prové de la ràdio, i tot i que sempre li ha agradat escriure, no havia feit mai premsa. A la ràdio les coses són diferents. Si havia de fer una entrevista amb l’alcalde d’Alcampell, per exemple, preparava quatre o cinc temes, obria el telèfon en antena, començava a parlar i anava estirant del fil. En canvi, la premsa escrita té una dinàmica molt diferent. Si ha d’entrevistar l’alcalde necessita elaborar una llista de totes les preguntes que li farà, ja que si no no li eixirà bé. I després, com que no parlem tal com escrivim, l’alcalde li ha contestat d’una forma però ell té que traslladar el llenguatge oral a llenguatge escrit, cosa que requereix d’una feina més elaborada. Reconeix que és una diferència substancial, una dinàmica a la que, a poc a poc, s’hi ha anat acostumant.

506 (1024x768)

Tot i la tronada, l’afluència de gent va ser prou numerosa per a esgotar les cadires disponibles. Al fons, dret, es pot veure la silueta de Francesc Cussó, col·laborador gràfic de ‘Somos Litera’ des d’Alcampell.

La revista Somos Litera està estructurada en dos parts diferents:

La primera és d’informació d’actualitat, hi cap tot el que va passant a la comarca. Tenint en compte que no és una revista diària ni setmanal, ha de triar molt bé quines notícies poden servir per a ser publicades sense que es facen velles abans que ixque la revista.

La segona part és, per a ell, la més important: Descobrir esdeveniments, personatges, històries, coses que passen molt a la vora nostra i que normalment desconeguem. És l’espai on dóna veu a persones clau, que escriuen novel·les, que investiguen, que tenen iniciatives empresarials, etc., però també a persones que sense dedicar-se a activitats intel·lectuals són interessantíssimes, que fan coses al·lucinants o han passat peripècies inversemblants. Són personatges i històries que ell procura descobrir i treure’ls a la llum. I, sense dubte, ací hi ha el valor afegit del Somos Litera.

somos-agosto-portadaPer exemple, al número d’esto mes d’agost hi ha posat un perfil biogràfic de Ramiro, lo perruquer de Binèfar, que ha fet 35 anys en el negoci i és tota una institució comarcal. També hi ha posat una entrevista amb Eduardo Subías, un llegendari militant socialista de Binèfar, ja octogenari, un home entranyable. Ha parlat de la història de Santa Rita i Algaió. Un dia es va preguntar: ¿per què a Algaió, si el patró és San Marcial, se celebra tant Santa Rita, a pocs dies de la festa major? I va trobar una història increïble: Un 22 de maig los alumnes d’Algaió van eixir corrents de l’escola tot just abans de que caigués la teulada. Com que no hi va haver cap víctima, cada 22 de maig los habitants d’Algaió recorden aquella feita i donen gràcies a Santa Rita, que era la santa d’aquell dia. Això és un exemple d’una història que no és d’actualitat però que la majoria de la gent de la comarca desconeixia.

Lo ponent mos comenta que, a vegades, la seua dona li diu ‘Paco, no se t’acabaran les idees?’ Però ell està segur que no, perquè la Llitera està farcida de històries genials i de personatges entranyables. Per tant, podem augurar una llarga vida a la revista.

DSC00020És clar que per a mantenir-la en el temps li cal una cosa indispensable: la publicitat. Cal tindre present que la revista és gratuïta, de la que s’editen 7.000 exemplars cada mes. Paco Aznar sosté que només que s’hagués de pagar 20 cèntims ja no funcionaria. Fracassaria segur. Primer, perquè ja no arribaria a tota la gent, perquè no la compraria tothom, i per tant el seu impacte seria menor. Segon, perquè avui la gent ja no paguem per informar-nos, perquè disposem d’informació gratuïta per tot arreu… per la ràdio, televisió, internet,… En esto context comunicatiu, l’única manera de tindre èxit és fer un producte que sigue gratuït per al públic. Per això cada mes s’ha de buscar el finançament, i Paco Aznar es dedica a visitar empreses i comerços de la comarca… i prou. Perquè avui dia els ajuntaments no estan en condicions de pagar per res. Són les empreses i comerços comarcals los que financen la revista per a que pugue arribar gratis a tothom. Per tant, el seu repte no és només establir un vincle de confiança amb els lectors, sinó també amb els anunciants.

DSC00022Quan ja passen de dos quarts de dotze, el ponent acaba la seua disertació i comença el temps de debat. Una persona del públic li pregunta si no té por de repetir-se, ja que moltes de les notícies d’actualitat corresponen a festes del cicle anual (la festa del tossino d’Albelda, els mags de Tamarit, la feria de la ternera de Binèfar, etc.). A la llarga, ¿podria això suposar el risc de repetir-se massa? Paco Aznar considera que no, perquè sempre es pot buscar una altra òptica per a enfocar les coses, tant per a la informació com per a les imatges. Tot i que ell vaja cada any a la Festa del Tossino, sempre intenta buscar un altre angle per a explicar les coses, i sempre hi ha novetats a contar.

Ell reconeix que ara ja no s’agobia tant com al principi, quan tot se li feia una muntanya: arribava el dia 10 del mes i encara no tenia portada, arribava el 20 i tampoc… això li generava molta tensió. Però ara ja ho té superat perquè ja sap que sempre acaba per sorgir una idea clau.

DSC00024Posa l’exemple del rader número, lo d’agost de 2013. Ell tenia previst fer una entrevista a la consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Maria Dolores Serrat, i pensava que amb això ja tindria el tema de portada. Però finalment l’hi van aplaçar i a pocs dies d’acabar el mes encara estava sense tema de portada. La setmana passada, quasi a punt d’acabar el mes, va anar a Tamarit a cobrir l’homenatge a Teresa Benavides, i després, mentre es desplaçava a Sant Esteve a veure una actuació dels Titiriteros de Binèfar, al cotxe escoltava la cançó de Joan Manuel Serrat ‘Fiesta’ i es va pensar… ‘què bonica que és esta cançó, que bé descriu el que és la festa major… quina cosa més deliciosa; segur que Serrat quan va acabar d’escriure-la es devia sentir més ple…” Llavors se li va encendre un llum: Com que s’acaba d’aprovar la Llei de Reforma de l’Administració Local, una llei que pot complicar molt la vida als municipis petits; se li va acudir posar a la portada una foto de festa major de Sant Esteve de Llitera, amb els primers versos de la cançó de Serrat sobreimprimits, i a l’editorial de la revista una reflexió on es relacionava com els nostres pobles viuen la festa amb la recent aprovació d’una llei que pot posar en qüestió la vida als mateixos pobles.

DSC00026 (2)Una altra persona del públic li pregunta si alguna vegada ha pensat incloure una secció en català.

Paco Aznar somriu, ja que s’esperava que algú li demanaria per esto tema. Respon que per ell no hi ha cap problema ja que, des del seu humil punt de vista, és prou evident que el català és una realitat a la comarca, i si un mitjà de comunicació no és capaç de donar resposta a la realitat és que està donant l’esquena a la seua gent. Justifica que fins ara no ho haja feit perquè, tot i que ell sap parlar català, no el sap escriure (com bona part dels habitants de la Llitera, per cert). A més, a la comarca hi ha molt públic castellanoparlant, en especial a Binèfar i a Esplús. De totes formes, es mostra obert a rebre col·laboracions en català, si és que algú les hi vol enviar. I també comenta que al número d’agost, per exemple, hi va incloure el manifest que li van fer arribar des de la plataforma ‘Aragó pel català‘, que obviament estava escrit en català.

Durant lo temps de debat, lo públic se va animar a demanar beure, gelats, trumfes, etc. (no sabem en quina llengua estaven etiquetades).

Durant lo temps de debat, lo públic se va animar a demanar beure, gelats, trumfes, etc. (no sabem en quina llengua estaven etiquetades).

Una altra persona li pregunta si no tem que el posar textos en català li faça disminuir la publicitat. Ell respon que està convençut que no, i que si algú manifestés algun problema per esto motiu, ell personalment procuraria parlar-hi i explicar-li-ho, ja que està segur de que la gent parlant s’entén. En paraules seues: “Evidentment, necessito la publicitat, però èticament jo he de ser capaç de mirar-me a l’espill cada dia sense donar-me vergonya. Per a mi el català és una realitat a bona part de la Llitera (no a tota, evidentment), així que…”. Una persona del públic, que diu ser un empresari de la comarca, li dóna la raó: “Los que tenim empreses mos pensem que si hi posem la publicitat en català la gent no ho voldrà comprar, però això no té sentit. La gent no és tan tancada com alguns es pensen. Jo ho haig pogut comprovar i no hi ha cap problema per etiquetar en català”.

En definitiva, Paco Aznar sosté que si algú volgués fer una secció, una pàgina, una columna, en català, la revista està a la seua disposició. Està segur tothom ho acceptarà perquè és una cosa que cau pel seu propi pes.

Una altra persona li pregunta sobre la presència de Somos Litera a Internet. Paco Aznar respon que, des del principi, la revista ha tingut una certa projecció al món virtual, i per això a la web www.SomosLitera.es es poden trobar i descarregar la majoria dels números de la revista. El ponent aprofita que entre el públic hi ha el periodista Jaume Garcia, editor de La Litera Información, una web d’informació actualitzada sobre la Llitera que està en actiu des de fa tres mesos i amb un gran potencial de futur (www.laliterainformacion.com), per anunciar que a partir del pròxim mes d’octubre té la intenció de donar més dinamisme a la pàgina web. Per exemple, hi anirà penjant les notícies a mesura que les va escrivint, per a que estiguen disponibles abans que ixque la revista en paper. En qualsevol cas, Paco Aznar considera que això no suposarà una competència a La Litera Información, sinó una cosa complementària, ja que ell fa una revista mensual i, per tant, no persegueix la immediatesa informativa, i a més no perd de vista que el seu projecte és publicar en paper.

017

Francesc Cussó fent fotos en plena tertúlia anterior a la plaça d’Alcampell, unes fotos que van anar a parar a la redacció de Somos Litera.

Una altra persona li pregunta quanta gent treballa a Somos Litera. Paco Aznar comenta que durant los tres primers anys ho feien tot entre ell i Ariadna, una dissenyadora gràfica per a la part de publicitat i maquetació. Des de fa un any compta amb el suport de Carlos Marco, un periodista d’Açanui, a qui li encarrega reportatges i entrevistes. A més, compta amb una sèrie de col·laboradors voluntaris a diversos llocs de la comarca, entre els quals podem destacar en Francesc Cussó, que el proveeix de tot tipus d’imatges gràfiques de les coses que es fan a Alcampell.

DSC00070Lo debat va continuar una bona estona fins que cap a les 12:15h vam donar per acabada la tertúlia. Va ser una nit ben entretinguda, on vam aprendre moltes coses sobre la comunicació local a la nostra comarca. Llavors va arribar el moment de les cançons a càrrec del cantautor Rafael Casas, que va interpretar tres temes de collita pròpia (‘Canción para soñar’, ‘Tu i jo’, i ‘La morada del Trueno’), i una versió d’un tema català molt popular, amb gran èxit de crítica i públic.

La nit havia quedat ben fresqueta després del pas de la tronada, però los valents que van acudir a la piscina van rebre la recompensa d’escoltar en viu i en directe les vicisituds d’una aventura periodística singular. Gràcies a tots i a totes, així com a Paco Aznar per la seua amabilitat de vindre a explicar-nos tantes coses en l’època en que té més feina de tot l’any. Som conscients que una part de l’èxit de les nostres tertúlies tenen a veure amb la propaganda que periòdicament mos fa Somos Litera.

Una resposta a 2) “‘Somos Litera’, una aventura periodística comarcal”, per Paco Aznar

  1. Pepe, me n’assabento de més coses llegint els teus resums que anant a les xerrades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s