1) Voltes i cabanes del terme d’Alcampell

IMG_4581 (1024x708)

Inici i presentació de l’acte

La nit del 21 d’agost de 2015 va tindre lloc a Alcampell la presentació d’un interessant estudi sobre les construccions de camp de la Llitera, realitzat per l’alcampellense Laia Brualla Piulats, graduada en Ciències i Tecnologies de l’Edificació. A partir d’una exhaustiva informació i un espectacular material gràfic, la ponent va explicar l’època en què es van construir aquelles construccions rurals, les seues funcions i característiques, i les principals tipologies de voltes que podem trobar pel nostre entorn. La xerrada va comptar amb una assistència multitudinària i va permetre a tothom aprendre moltes coses de la nostra realitat més immediata. Una realitat que de tan propera sovent mos passa desapercebuda. La ponència es basava en el seu recentment defensat Treball de Fi de Grau, titulat “Estudi i interpretació de les cabanes de volta de la Llitera” (UPC, 2015), una excel·lent manera de graduar-se i de contribuir al coneixement del nostre territori (enhorabona!).

IMG_4582 (1024x768)

L’expectació del public anava en augment

En la seua investigació l’autora ha analitzat els orígens, funcions, fórmules constructives,  estat actual i principals patologies de les voltes de la comarca de la Llitera. En el seu treball ha aconseguit catalogar més d’un centenar de voltes en els termes municipals d’Albelda, Alcampell, Altorricó, Castellonroi i Tamarit de Llitera. Durant els pròxims mesos l’autora i els seus col·laboradors tenen previst continuar l’estudi a la zona de Sant Esteve, Açanui i Peralta.

Laia Brualla va explicar que la majoria d’estes construccions rurals es van construir a partir de la segona meitat del segle XIX, després que una llei de 1837 abolís els senyorius (és a dir, el règim feudal) i promogués la venda i repartiment de terra entre els camperols. Això va generar una divisió del territori en petites parcel·les productives, moltes d’elles allunyades dels nuclis urbans, motiu pel que era necessari comptar amb construccions aïllades que servissin de refugi a persones i animals, així com per guardar eines i productes recol·lectats (olives, raïm , cereal, etc.). La majoria de les voltes identificades per Laia Brualla van ser construïdes entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

IMG_4580 (1024x621)

Les persones assistents van podre veure l’exposició de fotos de voltes preparada per a l’ocasió.

Les tècniques per a la construcció de ‘voltes’ es coneixen des de temps remots. L’autora va situar a Mesopotàmia, Pèrsia o Egipte les construccions més antigues d’aquest tipus al món, que posteriorment van ser adoptades per diferents civilitzacions com la romana, índia, islàmica, etc. Les ‘voltes’ de la Llitera segueixen els mateixos principis constructius que les de la resta del món (veieu com no som tan rars!) i estan realitzades amb materials recol·lectats al nostre entorn: pedres, terra, morter de ges, etc.

Laia Brualla va explicar amb detall los passos que un ha de seguir per a construir una ‘volta’, de tal manera que tots los presents vam tindre la sensació d’estar ficats de ple en ixa fascinant activitat, alineant les pedres dels murs, situant la clau de volta o clavant ‘ficosos’ a les parets a manera de penjador universal.

IMG_2477 (742x1024)

Fragment de la portada del TFG, amb una mostra de diferents dipus de voltes de la comarca.

Pel que fa a les tipologies, la gran majoria de les que hi ha per la Llitera són de volta de canó, però també n’hi ha algunes de volta apuntada (similar a l’arc gòtic però més ample), rebaixades i inclús planes. En alguns casos tenen dependències adossades (corral) o superposades (dos plantes). I respecte a la seua posició, les va classificar en exemptes, semi-exemptes i soterrades, en funció de com sigue l’orografia del seu voltant.

IMG_2548 (1024x786)

Exemple de fitxa que l’autora va preparar per a caracteritzar cada volta.

L’exhaustiu anàlisi de la Laia Brualla, que ha fotografiat, mesurat, geoposicionat i diagnosticat més d’un centenar de ‘voltes’ de la comarca, ha permès conèixer l’estat en què es troben, moltes d’elles sense un ús definit i en procés de degradació accelerat. De feit, ella considera que si no es fa cap actuació per protegir-les, la majoria poden desaparèixer en un període de temps no gaire llarg. Per salvar esto important patrimoni arquitectònic, l’autora recomana posar en pràctica accions de neteja i desbrossament, tant de l’interior com de l’exterior, i accions de consolidació del terreny i de la coberta, així com garantir un manteniment periòdic.

És clar que, per a això, els propietaris haurien de prendre consciència del valor que té esto patrimoni, ja que en l’actualitat es tendeixen a considerar elements a enderrocar o, en el millor dels casos, a ignorar. Quan ja no hi haigue remei ho lamentarem (i mos quedarem amb un pam de nas) (com sempre).

IMG_4596 (1024x766)

Intervenció de Joan Rovira (president del CELLIT) i de Rubén Oliver (gestor del blog ‘cabanesdevoltalalitera’)

Laia Brualla va proposar instal·lar algun tipus de senyalització informativa. En esto sentit van ser molt rellevants les intervencions de dos persones en el temps de debat: per un costat, Juan Rovira, president de Centre d’Estudis Lliterans, i de l’altra, Rubén Oliver, autor del bloc ‘cabanesdevoltalalitera.blogspot.com.es‘ i estudiós de la pedra seca. Tots dos van reclamar una major atenció de la població cap a estes construccions, que són una mostra del treball dels nostres avantpassats, que en cada territori reflecteixen les característiques del lloc.

Es tracta d’un patrimoni arquitectònic autòcton i singular, que interessa a milers d’aficionats a tot lo món (la mateixa Laia Brualla en va ser conscient quan va anar a explicar les seues experiències a un recent Congrés sobre el tema), i que en altres territoris ja estan aprofitant per dinamitzar el teixit econòmic i cultural, tot creant rutes de visita i fins i tot convertint-les en allotjaments, accions dirigides a un turisme cultural de qualitat i en expansió, capaç de dinamitzar altres activitats comarcals (hostaleria, artesania, agroalimentació, etc.).

IMG_4599Laia Brualla va calcular que a la Llitera encara hi deu d’haver en peu almenys dos centenars de ‘voltes’, algunes de les quals amb característiques arquitectòniques prou rellevants i en un relatiu bon estat, que podrien ser exhibides en un circuit ad-hoc. Confiem que les institucions comarcals siguen sensibles a estos tipus de projectes i promoguen la seua existència, ja que es tracta d’un patrimoni amb un elevat risc de desaparició en un futur no molt llunyà.